Josuè 10:1-15
Josuè 10:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Succeí que també Adoní-Sèdec, el rei de Jerusalem, va assaben-tar-se que Josuè havia conquerit Ai i l’havia destruïda totalment, fent amb Ai i el seu rei el mateix que havia fet amb Jericó i el seu rei, i que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb Israel i vivien entre ells. Això els va espantar molt, perquè Ga-baon era una ciutat gran, com una de les ciutats reials, més important que Ai, i tots els seus homes eren valents. Llavors Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, va enviar missatgers a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: “Veniu aquí i ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i els fills d’Israel.” Així es van aliar aquests cinc reis dels amorreus: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon, i aquests, amb totes les seves tropes van pujar tots junts i, acampant davant de Gabaon, van començar a atacar-la. Llavors, els homes de Gabaon van enviar aquest missatge a Josuè, al cam-pament de Guilgal: “No neguis el teu ajut als teus servidors, puja de pressa a salvar-nos i ajuda’ns, que tots els reis dels amorreus que viuen a la Muntanya s’han unit contra nosaltres.” Josuè va pujar de Guilgal amb tota la gent armada i amb tots els guerrers ex-perimentats. I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.” I Josuè va arremetre contra ells de sobte, després de caminar tota la nit. I el Senyor els va esparverar davant d’Israel i els va infligir una gran derrota a Gabaon i els va perseguir pel camí que puja a Bethoron, combatent-los fins a Azecà i Maquedà. I succeí que mentre fugien davant d’Israel, en ser a la baixada de Bethoron, el Senyor, des del cel, va descarregar damunt d’ells una gran pedregada fins a Azecà i van morir. Foren més els morts per la pedregada que no pas els que van morir per l’espasa dels fills d’Israel. Aquell dia que el Senyor va posar els amorreus a les mans dels fills d’Israel, Josuè va parlar al Senyor, davant d’Is-rael, i digué: “Sol, atura’t a Gabaon, i tu, lluna, a la vall d’Aialon.” I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent s’hagué venjat dels seus enemics. ¿No ho diu així el Llibre del Just?: El sol es va aturar al mig del cel i va alentir la posta quasi un dia sencer.” Ni abans ni després no hi ha hagut cap altre dia com aquell, en què el Senyor atengués la veu d’un home: és que el Senyor combatia per Israel. Després Josuè, i tot Israel amb ell, va tornar al campament, a Guilgal.
Josuè 10:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El rei de Jerusalem, AdoníSèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d’ells. Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, i AdoníSèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: – Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josuè i els israelites. Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar. Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li: – No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda’ns, perquè s’han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya. Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. El Senyor li digué: – No tinguis por d’ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d’ells no et podrà resistir. Després d’haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josuè va atacar els amorreus per sorpresa. El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel. El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: – Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel. Després d’això, Josuè amb tots els israelites se’n tornà al campament de Guilgal.