JOSUÈ 10:1-15

Succeí que també Adoní-Sèdec, el rei de Jerusalem, va assaben-tar-se que Josuè havia conquerit Ai i l’havia destruïda totalment, fent amb Ai i el seu rei el mateix que havia fet amb Jericó i el seu rei, i que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb Israel i vivien entre ells. Això els va espantar molt, perquè Ga-baon era una ciutat gran, com una de les ciutats reials, més important que Ai, i tots els seus homes eren valents. Llavors Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, va enviar missatgers a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: “Veniu aquí i ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i els fills d’Israel.” Així es van aliar aquests cinc reis dels amorreus: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon, i aquests, amb totes les seves tropes van pujar tots junts i, acampant davant de Gabaon, van començar a atacar-la. Llavors, els homes de Gabaon van enviar aquest missatge a Josuè, al cam-pament de Guilgal: “No neguis el teu ajut als teus servidors, puja de pressa a salvar-nos i ajuda’ns, que tots els reis dels amorreus que viuen a la Muntanya s’han unit contra nosaltres.” Josuè va pujar de Guilgal amb tota la gent armada i amb tots els guerrers ex-perimentats. I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.” I Josuè va arremetre contra ells de sobte, després de caminar tota la nit. I el Senyor els va esparverar davant d’Israel i els va infligir una gran derrota a Gabaon i els va perseguir pel camí que puja a Bethoron, combatent-los fins a Azecà i Maquedà. I succeí que mentre fugien davant d’Israel, en ser a la baixada de Bethoron, el Senyor, des del cel, va descarregar damunt d’ells una gran pedregada fins a Azecà i van morir. Foren més els morts per la pedregada que no pas els que van morir per l’espasa dels fills d’Israel. Aquell dia que el Senyor va posar els amorreus a les mans dels fills d’Israel, Josuè va parlar al Senyor, davant d’Is-rael, i digué: “Sol, atura’t a Gabaon, i tu, lluna, a la vall d’Aialon.” I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent s’hagué venjat dels seus enemics. ¿No ho diu així el Llibre del Just?: El sol es va aturar al mig del cel i va alentir la posta quasi un dia sencer.” Ni abans ni després no hi ha hagut cap altre dia com aquell, en què el Senyor atengués la veu d’un home: és que el Senyor combatia per Israel. Després Josuè, i tot Israel amb ell, va tornar al campament, a Guilgal.