Joel 1:1-12
Joel 1:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Revelació del Senyor que vingué a Joel, fill de Petuel: Escolteu això, ancians, i estigueu atents, tots els habitants del país: ¿Ha passat res de semblant, en els vostres dies, o en els dies dels vostres pares? Conteu-ho als vostres fills, i que els vostres fills ho contin als seus fills, i els fills d’aquests a la generació següent. Allò que havia deixat la llagosta, ho ha devorat la saltarel·la; allò que havia deixat la saltarel·la, ho ha devorat el saltamartí; allò que havia deixat el saltamartí, ho ha devorat el llagost. Desensopiu-vos, embriacs, i ploreu, udoleu tots, bevedors de vi, que us l’han pres de la boca. Perquè una gent ha envaït la meva terra, gent forta i incomptable que té unes dents com les del lleó i uns quei-xals com els de la lleona. Ha convertit la meva vinya en un erm, la meva figuera, en estelles; tot ho ha deixat pelat i destrossat, i les branques han quedat blanques. Plany-te com una núvia vestida de dol per l’espòs de la seva joventut. Les ofrenes vegetals i les libacions de vi han estat suprimides, al temple del Senyor; estan de dol els sacerdots, mi-nistres del Senyor. El camp és assolat, la terra està de dol perquè el blat és arrasat, el most s’ha assecat, i l’oli s’ha perdut. Afligiu-vos, pagesos, xiscleu, vinyaters, pel blat i per l’ordi; perquè s’han perdut les sembrades dels camps. La vinya es marceix i la figuera s’as-seca; el magraner, la palmera i la po-mera, tots els arbres del camp, ja s’han marcit. Com s’ha fos l’alegria, entre els fills de l’home!
Joel 1:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel. Escolteu-me, ancians, estigueu atents, habitants del país! ¿S’havia vist mai res de semblant al vostre temps, o bé en temps dels vostres pares? Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu; planyeu-vos, bevedors, perquè el vi, ni el tastareu. Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixals de lleó, ullals de lleona. M’ha deixat la vinya desolada, les figueres, destrossades: n’ha rosegat l’escorça, les ha pelades, ha deixat blanc el ramatge. Planyeu-vos com la noia vestida de dol pel marit mort en plena joventut. Ploren els sacerdots, servidors del Senyor: s’han acabat les libacions de vi i les ofrenes de farina en el temple del Senyor. Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. Desconsoleu-vos, pagesos; ploreu, vinyaters. No hi ha ordi ni blat, la collita s’ha perdut. S’han assecat els ceps, s’han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S’ha fos l’alegria de la gent.