Joel 1:1-12

Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel. Escolteu-me, ancians, estigueu atents, habitants del país! ¿S’havia vist mai res de semblant al vostre temps, o bé en temps dels vostres pares? Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu; planyeu-vos, bevedors, perquè el vi, ni el tastareu. Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixals de lleó, ullals de lleona. M’ha deixat la vinya desolada, les figueres, destrossades: n’ha rosegat l’escorça, les ha pelades, ha deixat blanc el ramatge. Planyeu-vos com la noia vestida de dol pel marit mort en plena joventut. Ploren els sacerdots, servidors del Senyor: s’han acabat les libacions de vi i les ofrenes de farina en el temple del Senyor. Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. Desconsoleu-vos, pagesos; ploreu, vinyaters. No hi ha ordi ni blat, la collita s’ha perdut. S’han assecat els ceps, s’han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S’ha fos l’alegria de la gent.