Job 5:1-27
Job 5:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Vinga, doncs, presenta el plet! ¿Hi haurà qui te l’accepti? A quin àngel recorreràs? Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir el ximple. Jo veig un neci que posa arrels i tot seguit sé la fi de casa seva. No hi ha ajuda per als seus fills; els tracten injustament en els tribunals i ningú no els defensa. Qualsevol famolenc se’ls menja la collita, els l’agafa fins i tot d’entre els cards; la maldat els xucla tot el que tenen. No! La misèria de l’home no surt pas de la terra, la pena no li ve de fora: se la forja ell mateix, com les guspires salten del foc. Jo, de tu, m’adreçaria a Déu, posaria a les seves mans la meva causa. Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar. Dóna la pluja a la terra, reparteix l’aigua pels camps. Enalteix els humils, posa en lloc segur els afligits. Desbarata els plans dels astuts i queden reduïts a la impotència. Atrapa els saberuts en la seva pròpia astúcia, fa relliscar el consell dels tortuosos: de dia ensopeguen enmig de la fosca, van a les palpentes en ple sol, com si fos nit. Però salva el pobre de les astúcies d’ells i de la mà prepotent. Tapa la boca a la injustícia i el dèbil recobra l’esperança. Feliç l’home que Déu corregeix. No rebutgis la lliçó del Totpoderós. Perquè ell, si et fa mal, t’embena les ferides; si et dóna un cop, et cura amb la seva mà. Una vegada i una altra et traurà del perill i, finalment, el mal no caurà més damunt teu. En temps de fam et rescata de la mort, i en ple combat, del poder de l’espasa. Et posa a cobert de l’atac de males llengües: no tindràs por quan arribi un desastre. Et burlaràs del saqueig i de la fam, no temeràs els animals feréstecs. Les pedres no faran nosa als teus camps i les bèsties et respectaran les collites. Fruiràs de pau a casa teva i, quan vagis a la pleta, no hi mancarà res. Veuràs com els teus fills es multipliquen i es propaguen com l’herba dels prats. Arribaràs al sepulcre en plena maduresa, com el gra que garberen al temps de la collita. Aquest és el fruit de la nostra experiència. Les coses són així: fixa-t’hi i comprova-ho tu mateix!
Job 5:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Au, crida! ¿Hi haurà qui et res-pongui? A quin dels àngels et dirigiràs? Perquè el despit mata l’insensat, i la còlera duu el neci a la mort. Jo mateix he vist l’insensat arrelar-se, i a no trigar la seva mansió maleïda. Els seus fills queden mancats de tota protecció, trepitjats a la portalada, sense que ningú els empari. La seva collita se la menjaran els afamats, furgaran entre les bardisses, i els assedegats s’engoliran la seva hisenda. Perquè la misèria no surt de la pols, la dissort no neix de la terra, sinó que és l’home qui engendra l’aflicció, com les guspires de l’incendi volen per l’aire. Si fos jo, buscaria Déu i posaria a les seves mans la meva causa. Ell fa coses grans, inexplicables, i meravelles innombrables; ell fa davallar la pluja sobre la terra i envia l’aigua pels camps; ell posa els humiliats en l’altura i aixeca a lloc segur els afligits; ell desbarata els plans dels astuts, i les seves mans no aconsegueixen l’intent; ell atrapa els savis en la pròpia as-túcia i capgira el designi dels malignes: en ple dia ensopeguen en la fosca, i, com si fos de nit, van a les pal-pentes en ple migdia. Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent. Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia. Feliç l’home que Déu corregeix! No rebutgis pas la lliçó del Tot-poderós! Perquè ell és qui fa la ferida, i ell és qui l’embena; ell fereix i les seves mans guarei-xen. De sis tribulacions et lliurarà, i de la setena no t’encalçarà el mal. En època de fam et lliurarà de la mort, i en temps de guerra et salvarà de l’espasa. Et guardarà de les males llengües, i no hauràs de témer si arriba la devastació. Et riuràs de la ruïna i de la penúria, i no hauràs de témer els animals ferotges; fins amb les pedres del camp faràs pacte, i els animals feréstecs viuran en pau amb tu. Trobaràs la teva tenda acollidora, i quan revisis la teva hisenda, res no hi mancarà. Veuràs que la teva família es fa nombrosa, els teus rebrots, com l’herba de la terra. Et retiraràs al sepulcre a una edat madura, com es recullen les gavelles al seu temps. Vet aquí, això és el que hem obser-vat, i és així. Fes-ne cas, i treu-ne profit.