JOB 5:1-27

Au, crida! ¿Hi haurà qui et res-pongui? A quin dels àngels et dirigiràs? Perquè el despit mata l’insensat, i la còlera duu el neci a la mort. Jo mateix he vist l’insensat arrelar-se, i a no trigar la seva mansió maleïda. Els seus fills queden mancats de tota protecció, trepitjats a la portalada, sense que ningú els empari. La seva collita se la menjaran els afamats, furgaran entre les bardisses, i els assedegats s’engoliran la seva hisenda. Perquè la misèria no surt de la pols, la dissort no neix de la terra, sinó que és l’home qui engendra l’aflicció, com les guspires de l’incendi volen per l’aire. Si fos jo, buscaria Déu i posaria a les seves mans la meva causa. Ell fa coses grans, inexplicables, i meravelles innombrables; ell fa davallar la pluja sobre la terra i envia l’aigua pels camps; ell posa els humiliats en l’altura i aixeca a lloc segur els afligits; ell desbarata els plans dels astuts, i les seves mans no aconsegueixen l’intent; ell atrapa els savis en la pròpia as-túcia i capgira el designi dels malignes: en ple dia ensopeguen en la fosca, i, com si fos de nit, van a les pal-pentes en ple migdia. Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent. Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia. Feliç l’home que Déu corregeix! No rebutgis pas la lliçó del Tot-poderós! Perquè ell és qui fa la ferida, i ell és qui l’embena; ell fereix i les seves mans guarei-xen. De sis tribulacions et lliurarà, i de la setena no t’encalçarà el mal. En època de fam et lliurarà de la mort, i en temps de guerra et salvarà de l’espasa. Et guardarà de les males llengües, i no hauràs de témer si arriba la devastació. Et riuràs de la ruïna i de la penúria, i no hauràs de témer els animals ferotges; fins amb les pedres del camp faràs pacte, i els animals feréstecs viuran en pau amb tu. Trobaràs la teva tenda acollidora, i quan revisis la teva hisenda, res no hi mancarà. Veuràs que la teva família es fa nombrosa, els teus rebrots, com l’herba de la terra. Et retiraràs al sepulcre a una edat madura, com es recullen les gavelles al seu temps. Vet aquí, això és el que hem obser-vat, i és així. Fes-ne cas, i treu-ne profit.