Job 33:13-29
Job 33:13-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per què vols discutir amb ell si no dóna cap resposta? Tanmateix, Déu parla de moltes maneres, però no hi posem atenció. Parla en somnis i visions quan el pes del son cau sobre els homes, mentre dormen al seu llit. Llavors els destapa les oïdes i hi segella els seus advertiments, perquè l’home canviï els seus actes i amagui el seu orgull. Així l’allibera de la tomba, el salva de la mort violenta. També el corregeix amb malalties: la febre li crema el cos, li fa fàstic menjar pa, rebutja els plats preferits; es queda amb la pell i l’os, és un esquelet vivent. Ja té un peu a la fossa, els missatgers de la mort són a la porta. Però llavors a favor d’ell intervé un àngel, un entre els mil que ens ajuden i ensenyen el bon camí, i, compadint-se, diu a Déu: «No el facis baixar a la fossa, que li he trobat un rescat.» Llavors la seva carn recobra el vigor, retorna als anys de joventut. Prega a Déu i ell l’acull, entra davant seu amb cants de goig, ja que ara ell li torna a concedir el seu favor. I entona davant els homes aquest cant: «Havia pecat, havia deixat el bon camí, però Déu no m’ha tractat com mereixia. A la vora de la fossa m’ha salvat, puc viure a plena llum.» Déu fa tot això per a l’home, una vegada i una altra
Job 33:13-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per què et querelles amb ell? ¿Perquè no explica totes les seves raons? Si Déu parla un cop, i un altre cop, i no se li fa cas! En somnis, en visió nocturna, quan cau la letargia sobre els humans, mentre dormen als seus llits, aleshores destapa l’oïda dels homes, i amb reprensions els espaordeix per fer tornar l’home de les pròpies accions i prevenir el mortal contra la supèrbia, preservant la seva ànima de la fossa i la seva vida de passar per l’espasa. També és corregit amb el dolor, quan està enllitat, i amb el desfici continu dels seus membres; de manera que la seva vida arriba a avorrir el pa, i la seva ànima el menjar més delicat. La seva carn es consumeix a ulls veients, i apareixen els ossos, que no se li veien. La seva ànima es va acostant a la fossa, i la seva vida, a l’extinció. Si té al seu costat un àngel, un mitjancer, un dels milers que recordi a l’home la seva re-prensió, que s’apiadi d’ell i digui: “Lliura’l de baixar a la fossa; he trobat el rescat!”, la seva carn recupera la frescor ju-venil, retorna als dies de la seva adoles-cència. Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor, li deixa veure el seu rostre amb alegria, i així restitueix al mortal la seva justícia. Llavors entona públicament un càntic i diu: “Havia pecat i torçat la rectitud, però Déu no m’ha pagat com me-reixia; ha salvat la meva ànima de baixar a la fossa, i la meva vida pot veure la llum.” Heus aquí tot el que Déu fa a l’home, més de dues i tres vegades
Job 33:13-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per què vols discutir amb ell si no dóna cap resposta? Tanmateix, Déu parla de moltes maneres, però no hi posem atenció. Parla en somnis i visions quan el pes del son cau sobre els homes, mentre dormen al seu llit. Llavors els destapa les oïdes i hi segella els seus advertiments, perquè l’home canviï els seus actes i amagui el seu orgull. Així l’allibera de la tomba, el salva de la mort violenta. També el corregeix amb malalties: la febre li crema el cos, li fa fàstic menjar pa, rebutja els plats preferits; es queda amb la pell i l’os, és un esquelet vivent. Ja té un peu a la fossa, els missatgers de la mort són a la porta. Però llavors a favor d’ell intervé un àngel, un entre els mil que ens ajuden i ensenyen el bon camí, i, compadint-se, diu a Déu: «No el facis baixar a la fossa, que li he trobat un rescat.» Llavors la seva carn recobra el vigor, retorna als anys de joventut. Prega a Déu i ell l’acull, entra davant seu amb cants de goig, ja que ara ell li torna a concedir el seu favor. I entona davant els homes aquest cant: «Havia pecat, havia deixat el bon camí, però Déu no m’ha tractat com mereixia. A la vora de la fossa m’ha salvat, puc viure a plena llum.» Déu fa tot això per a l’home, una vegada i una altra