Per què et querelles amb ell?
¿Perquè no explica totes les seves raons?
Si Déu parla un cop,
i un altre cop, i no se li fa cas!
En somnis, en visió nocturna,
quan cau la letargia sobre els humans,
mentre dormen als seus llits,
aleshores destapa l’oïda dels homes,
i amb reprensions els espaordeix
per fer tornar l’home de les pròpies accions
i prevenir el mortal contra la supèrbia,
preservant la seva ànima de la fossa
i la seva vida de passar per l’espasa.
També és corregit amb el dolor, quan està enllitat,
i amb el desfici continu dels seus membres;
de manera que la seva vida arriba a avorrir el pa,
i la seva ànima el menjar més delicat.
La seva carn es consumeix a ulls veients,
i apareixen els ossos, que no se li veien.
La seva ànima es va acostant a la fossa,
i la seva vida, a l’extinció.
Si té al seu costat un àngel,
un mitjancer, un dels milers
que recordi a l’home la seva re-prensió,
que s’apiadi d’ell i digui:
“Lliura’l de baixar a la fossa;
he trobat el rescat!”,
la seva carn recupera la frescor ju-venil,
retorna als dies de la seva adoles-cència.
Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor,
li deixa veure el seu rostre amb alegria,
i així restitueix al mortal la seva justícia.
Llavors entona públicament un càntic i diu:
“Havia pecat i torçat la rectitud,
però Déu no m’ha pagat com me-reixia;
ha salvat la meva ànima de baixar a la fossa,
i la meva vida pot veure la llum.”
Heus aquí tot el que Déu fa a l’home,
més de dues i tres vegades