Job 1:1-22
Job 1:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. Tenia set fills i tres filles. Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient. Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada. Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. El Senyor li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la. El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. L’Acusador va contestar: – ¿És que Job reverencia Déu de franc? ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: – Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis. I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor. Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: – Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Ha caigut foc del cel sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra i digué: – Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.
Job 1:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A la regió d’Us hi havia un home que s’anomenava Job. Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal. Li havien nascut set fills i tres filles. Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals. Els seus fills sovint feien banquets a les respectives llars, per torn, on eren convidades també les seves tres germanes a menjar i beure amb ells. Quan s’acabava la tanda de convits, Job els feia venir per purificar-los. Es llevava de matí i oferia un holocaust per cada un d’ells. Això, Job ho feia cada vegada, perquè pensava: “No sigui que els meus fills hagin faltat i dintre seu hagin ofès Déu.” Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan. El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.” I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?” Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu. ¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país. Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!” El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern. Un dia, mentre els fills i les filles de Job feien un banquet a la casa de l’hereu, va arribar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: “Els bous llauraven i les someres pasturaven pel seu cantó; tot d’una els han atacat els sabeus i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo he pogut escapar per a dur-te la notícia.” Encara estava aquest parlant, quan en va arribar un altre que va dir: “Un llamp ha caigut del cel i ha cremat les teves ovelles i ha consumit també els pastors. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.” Encara parlava aquest que en va arri-bar un altre que va dir: “Els caldeus, en tres colles separades, s’han llançat sobre els teus camells i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.” Encara parlava aquest parlant que en va arribar un altre que va dir: “Els teus fills i les teves filles estaven a casa de l’hereu, menjant i bevent, quan, de sobte, s’ha aixecat un vent violent del desert que s’ha abocat sobre els quatre cantons de la casa, i aquesta ha caigut damunt els joves i ara són morts. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.” Llavors Job es va aixecar i es va esquinçar el vestit. Després es va rapar el cap, s’abocà a terra, prosternat, i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!” En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.