A la regió d’Us hi havia un home que s’anomenava Job. Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal.
Li havien nascut set fills i tres filles.
Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals.
Els seus fills sovint feien banquets a les respectives llars, per torn, on eren convidades també les seves tres germanes a menjar i beure amb ells.
Quan s’acabava la tanda de convits, Job els feia venir per purificar-los. Es llevava de matí i oferia un holocaust per cada un d’ells. Això, Job ho feia cada vegada, perquè pensava: “No sigui que els meus fills hagin faltat i dintre seu hagin ofès Déu.”
Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.
El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?”
Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu.
¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país.
Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!”
El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
Un dia, mentre els fills i les filles de Job feien un banquet a la casa de l’hereu,
va arribar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: “Els bous llauraven i les someres pasturaven pel seu cantó;
tot d’una els han atacat els sabeus i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo he pogut escapar per a dur-te la notícia.”
Encara estava aquest parlant, quan en va arribar un altre que va dir: “Un llamp ha caigut del cel i ha cremat les teves ovelles i ha consumit també els pastors. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
Encara parlava aquest que en va arri-bar un altre que va dir: “Els caldeus, en tres colles separades, s’han llançat sobre els teus camells i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
Encara parlava aquest parlant que en va arribar un altre que va dir: “Els teus fills i les teves filles estaven a casa de l’hereu, menjant i bevent,
quan, de sobte, s’ha aixecat un vent violent del desert que s’ha abocat sobre els quatre cantons de la casa, i aquesta ha caigut damunt els joves i ara són morts. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
Llavors Job es va aixecar i es va esquinçar el vestit. Després es va rapar el cap, s’abocà a terra, prosternat,
i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!”
En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
