Joan 9:13-34

Comparteix

Joan 9:13-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: – M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. Alguns dels fariseus començaren a dir: – Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: – Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: – I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: – Que és un profeta. Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar: – ¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu? Els seus pares respongueren: – Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix. Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: – Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador. Ell contestà: – Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig. Ells insistiren: – Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls? Ell els respongué: – Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus? Ells el van insultar i li digueren: – Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. L’home els contestà: – Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. Ells li van replicar: – Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora.

Joan 9:13-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Tot seguit s’enduen l’home que era abans cec a presència dels fariseus. El dia que Jesús havia fet fang i li havia donat la vista era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia rebut la vista. Els respongué: “Em va posar fang damunt els ulls, em vaig rentar i ara hi veig.” Alguns dels fariseus deien: “Aquest no és un home de Déu, perquè no guarda el dissabte.” Uns altres, en canvi, deien: “Com pot un home fer miracles com aquests, si és pecador?” Això causà una divisió d’opinions entre ells. Preguntaren altre cop al cec: “Tu, què n’has de dir, d’aquest que t’ha donat la vista?” Respongué: “Que és un pro-feta.” Els jueus, però, no volien creure que hagués estat cec i que hagués rebut la vista, fins que van cridar els seus pares i els van preguntar: “¿És aquest el vostre fill que dieu que va néixer cec? Com és que ara hi veu?” Els seus pares van respondre: “Sa-bem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Com és que ara hi veu, no ho sabem, i qui li va obrir els ulls, tampoc no ho sabem. Pregunteu-li-ho a ell, que ja és prou gran; ell us ho dirà.” Els seus pares van contestar així per por dels jueus, perquè aquests ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell qui el reconegués com a Crist. Per això els seus pares van dir: Ja és prou gran, pregunteu-li-ho a ell. Per segona vegada van cridar l’home que havia estat cec i li digueren: “Da-vant Déu, reconeix-ho: nosaltres sabem que aquest home és pecador.” Ell els respongué: “Si és pecador, no ho sé; només sé una cosa: que jo abans era cec i ara hi veig.” Ells insistien: “Què et va fer? Com et va obrir els ulls?” Els respongué: “Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu tornar-ho a sentir? És que vosaltres també us voleu fer deixebles seus?” Aleshores es van posar a insultar-lo i li deien: “Tu ets deixeble seu, nosaltres som deixebles de Moisès. A nosaltres ens consta que Déu va parlar a Moisès, però d’aquest no sabem ni tan sols d’on és.” L’home els respongué: “Això sí que és estrany: que vosaltres no sapigueu d’on és i a mi em va donar la vista. Tothom sap que Déu no escolta els pecadors, en canvi, si un és piadós i compleix la seva voluntat, a aquest sí que se l’escolta. Mai no s’havia sentit a dir que algú donés la vista a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no podria pas fer res.” Li respongueren: “Tot tu vas néixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?” I el van expulsar.