Tot seguit s’enduen l’home que era abans cec a presència dels fariseus.
El dia que Jesús havia fet fang i li havia donat la vista era dissabte.
També els fariseus li van preguntar com havia rebut la vista. Els respongué: “Em va posar fang damunt els ulls, em vaig rentar i ara hi veig.”
Alguns dels fariseus deien: “Aquest no és un home de Déu, perquè no guarda el dissabte.” Uns altres, en canvi, deien: “Com pot un home fer miracles com aquests, si és pecador?” Això causà una divisió d’opinions entre ells.
Preguntaren altre cop al cec: “Tu, què n’has de dir, d’aquest que t’ha donat la vista?” Respongué: “Que és un pro-feta.”
Els jueus, però, no volien creure que hagués estat cec i que hagués rebut la vista, fins que van cridar els seus pares
i els van preguntar: “¿És aquest el vostre fill que dieu que va néixer cec? Com és que ara hi veu?”
Els seus pares van respondre: “Sa-bem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec.
Com és que ara hi veu, no ho sabem, i qui li va obrir els ulls, tampoc no ho sabem. Pregunteu-li-ho a ell, que ja és prou gran; ell us ho dirà.”
Els seus pares van contestar així per por dels jueus, perquè aquests ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell qui el reconegués com a Crist.
Per això els seus pares van dir: Ja és prou gran, pregunteu-li-ho a ell.
Per segona vegada van cridar l’home que havia estat cec i li digueren: “Da-vant Déu, reconeix-ho: nosaltres sabem que aquest home és pecador.”
Ell els respongué: “Si és pecador, no ho sé; només sé una cosa: que jo abans era cec i ara hi veig.”
Ells insistien: “Què et va fer? Com et va obrir els ulls?”
Els respongué: “Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu tornar-ho a sentir? És que vosaltres també us voleu fer deixebles seus?”
Aleshores es van posar a insultar-lo i li deien: “Tu ets deixeble seu, nosaltres som deixebles de Moisès.
A nosaltres ens consta que Déu va parlar a Moisès, però d’aquest no sabem ni tan sols d’on és.”
L’home els respongué: “Això sí que és estrany: que vosaltres no sapigueu d’on és i a mi em va donar la vista.
Tothom sap que Déu no escolta els pecadors, en canvi, si un és piadós i compleix la seva voluntat, a aquest sí que se l’escolta.
Mai no s’havia sentit a dir que algú donés la vista a un cec de naixement.
Si aquest no vingués de Déu, no podria pas fer res.”
Li respongueren: “Tot tu vas néixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?” I el van expulsar.