Joan 5:1-18
Joan 5:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. () Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: – Vols curar-te? El malalt li respongué: – Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo. Jesús li diu: – Aixeca’t, pren la llitera i camina. A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava. Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: – Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera. Ell els respongué: – El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina.” Li preguntaren: – Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina”? Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: – Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors. Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. Però Jesús els replicà: – El meu Pare continua treballant, i jo també treballo. Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Joan 5:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Temps després, quan es celebrava una festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. A la vora de la porta de les Ovelles, a Jerusalem, hi havia un estany, anome-nat en hebreu Betzatà, que tenia cinc pòrtics, sota els quals hi havia, ajaguts, molts malalts: cecs, coixos i paralítics [espe-rant el moviment de l’aigua. Perquè, de tant en tant, un àngel del Senyor baixava a l’estany i removia l’aigua, i el primer que hi entrava, des-prés d’ésser remoguda, era guarit de qualsevol malaltia que tingués.] Hi havia allí un home que feia trenta-vuit anys que era invàlid. Quan Jesús el veié allí ajagut, i sabent que ja hi portava molt de temps, li preguntà: “Vols guarir-te?” El malalt li respongué: “Senyor, no tinc ningú que em fiqui a l’estany quan es remou l’aigua; mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer.” Jesús li diu: “Aixeca’t, pren la teva llitera i camina.” A l’instant l’home fou guarit, prengué la seva llitera i es posà a caminar. Però aquell dia s’esdevenia que era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: “És dissabte i no t’és permès de portar la llitera.” Però ell els respongué: “El qui m’ha donat la salut m’ha dit: Pren la teva llitera i camina.” Li van preguntar: “Qui és aquest que t’ha dit: Pren la teva llitera i camina?” Però l’home guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit entremig de la gentada reunida allí. Després d’això, Jesús el trobà en el temple i li diu: “Mira, ara ja estàs bo; no tornis a pecar, no sigui que et passi alguna cosa pitjor.” Llavors, l’home anà a trobar els jueus i els digué que Jesús era qui l’ha-via guarit. La persecució que van emprendre contra Jesús els jueus, de fet era perquè feia aquestes coses en dissabte. Però ell els replicà: “El meu Pare treballa sempre, i jo també treballo.” Això feia que els jueus encara tinguessin més ganes de matar-lo, perquè no solament violava el dissabte, sinó que, dient que Déu era el seu propi Pare, es feia igual a Déu.