Joan 4:43-54
Joan 4:43-54 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al cap de dos dies, se n’anà cap a Galilea. De fet, ell mateix havia afirmat que cap profeta no és estimat a la pròpia terra. En arribar a Galilea fou ben rebut pels galileus, que havien vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa, perquè ells també hi havien anat. Tornà, així, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafar-naüm hi havia un oficial del rei que tenia un fill malalt. Havent sabut que Jesús havia arribat de Judea i era a Galilea, hi anà, i li pregava que baixés a guarir el seu fill que estava a punt de morir. Jesús li digué: “Si no veieu miracles i prodigis, no creieu.” Li diu l’oficial: “Senyor, baixa abans que es mori el meu fill.” Jesús li digué: “Vés, que el teu fill ja està bo.” L’home va creure la paraula que Jesús li va dir i se n’anà. Ja baixava quan els servents li sor-tiren a l’encontre dient que el seu fill ja estava bo. Ell els preguntà a quina hora havia començat a sentir-se millor. Li digue-ren: “Ahir, a la una de la tarda li va desaparèixer la febre.” El pare, doncs, va saber que aquella era l’hora en què Jesús li havia dit: “El teu fill ja està bo.” I va creure ell i tota la seva família. Aquest fou el segon miracle que Jesús va realitzar en tornar de Judea a Galilea.
Joan 4:43-54 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió. Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: – Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. El funcionari li contestà: – Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! Jesús li digué: – Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: – Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre. Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família. Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.