Joan 4:43-54

Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió. Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: – Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. El funcionari li contestà: – Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! Jesús li digué: – Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: – Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre. Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família. Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.