Joan 11:17-44Comparteix

Joan 11:17-44 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. Jesús li diu: – El teu germà ressuscitarà. Marta li respon: – Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. Li diu Jesús: – Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: – Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: – El Mestre és aquí i et crida. Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: – On l’heu posat? Li diuen: – Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: – Mireu com l’estimava. Però alguns d’ells replicaren: – Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. Jesús digué: – Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: – Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. Li respon Jesús: – ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: – Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Joan 11:17-44 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Betània era prop de Jerusalem, cosa d’uns tres quilòmetres. Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà. Quan Marta va sentir que Jesús arri-bava, va sortir a rebre’l, però Maria es va quedar a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si ha-guessis estat aquí, el meu germà no hau-ria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis.” Li digué Jesús: “El teu germà ressus-citarà.” Marta li diu: “Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia.” Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?” Ella li diu: “Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món.” Després d’això, va anar a cridar la seva germana Maria, i li digué a cau d’orella: “El Mestre és aquí i et demana.” Quan ho va sentir es va aixecar de pressa i l’anà a trobar. Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s’havia trobat amb Marta. Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s’al-çava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar. Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.” Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.” Jesús plorà. Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.” Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?” Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa. Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.” Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?” Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat. Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.” Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!” Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.”