Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Betània era prop de Jerusalem, cosa d’uns tres quilòmetres.
Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà.
Quan Marta va sentir que Jesús arri-bava, va sortir a rebre’l, però Maria es va quedar a casa.
Marta digué a Jesús: “Senyor, si ha-guessis estat aquí, el meu germà no hau-ria mort.
Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis.”
Li digué Jesús: “El teu germà ressus-citarà.”
Marta li diu: “Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia.”
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.
Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
Ella li diu: “Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món.”
Després d’això, va anar a cridar la seva germana Maria, i li digué a cau d’orella: “El Mestre és aquí i et demana.”
Quan ho va sentir es va aixecar de pressa i l’anà a trobar.
Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s’havia trobat amb Marta.
Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s’al-çava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar.
Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.”
Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà,
i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.”
Jesús plorà.
Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.”
Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?”
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.
Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.”
Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”
Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat.
Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.”
Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!”
Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.”