Jeremies 42:1-12
Jeremies 42:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tots els oficials de l’exèrcit, amb Johanan, fill de Caréah, Jezanià, fill d’Oixaià, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, es van acostar i van dir a Jeremies: “Digna’t acollir la nostra súplica. Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el teu Déu, a favor de tota aquesta resta, perquè n’hem quedat molt pocs de tants com érem, com tu mateix pots veure, a fi que el Senyor, el teu Déu, ens mostri el camí que hem de seguir i el que cal fer.” El profeta Jeremies els digué: “D’acord: jo intercediré davant el Senyor, el vostre Déu, tal com em demaneu; i tot el que el Senyor em respongui us ho faré saber sense amagar-vos res.” Llavors ells van dir a Jeremies: “Que el Senyor sigui testimoni verídic i fidel contra nosaltres si no actuem d’acord amb qualsevol missatge que el Senyor, el teu Déu, et trameti de dir-nos. Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.” Al cap de deu dies, el Senyor va adre-çar la seva paraula a Jeremies. Ell va cridar Johanan, fill de Caréah, i tot els oficials de l’exèrcit que eren amb ell i tota la gent del poble, des del més petit fins al més gran, i els digué: ”Això ha dit el Senyor, el Déu d’Israel, a qui m’heu enviat a presentar la vostra súplica davant d’ell: Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plan-taré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer. No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por –diu el Senyor–, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà. Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tor-nar a la vostra terra.
Jeremies 42:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tots els oficials, Johanan, fill de Caréah, i Jezanià, fill d’Oixaià, amb tota l’altra gent, des del més petit fins al més gran, anaren a trobar el profeta Jeremies i li van dir: – Permet que et presentem la nostra súplica: intercedeix davant el Senyor, el teu Déu, per aquesta resta que som nosaltres; tu mateix pots veure que n’hem quedat ben pocs, de tants com érem. Que el Senyor, el teu Déu, ens faci saber què hem de fer i quin camí hem d’emprendre! El profeta Jeremies els va dir: – D’acord. Consultaré al Senyor, el vostre Déu, això que em dieu: tot el que el Senyor em respongui us ho comunicaré sense amagar-ne res. Ells van dir a Jeremies: – Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t’encarregui de dir-nos. Tant si ens agrada com si no ens agrada, obeirem el Senyor, el nostre Déu, que tu consultes a petició nostra. Així, si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu, tot ens anirà bé. Al cap de deu dies, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Ell cridà Johanan, fill de Caréah, els oficials que eren amb ell i tota la gent, des del més petit fins al més gran, i els digué: – Això diu el Senyor, Déu d’Israel, al qual m’heu fet presentar la vostra súplica: “Si torneu on éreu i us quedeu en aquest país, us reconstruiré i no us enrunaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè no vull continuar fent-vos mal. No tingueu por del rei de Babilònia. A vosaltres us fa por, però no temeu, perquè jo sóc amb vosaltres i us salvaré, us alliberaré de les seves mans. Ho dic jo, el Senyor. Faré que ell tingui pietat de vosaltres, se n’apiadarà i us deixarà tornar a les vostres terres.