Tots els oficials de l’exèrcit, amb Johanan, fill de Caréah, Jezanià, fill d’Oixaià, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, es van acostar
i van dir a Jeremies: “Digna’t acollir la nostra súplica. Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el teu Déu, a favor de tota aquesta resta, perquè n’hem quedat molt pocs de tants com érem, com tu mateix pots veure,
a fi que el Senyor, el teu Déu, ens mostri el camí que hem de seguir i el que cal fer.”
El profeta Jeremies els digué: “D’acord: jo intercediré davant el Senyor, el vostre Déu, tal com em demaneu; i tot el que el Senyor em respongui us ho faré saber sense amagar-vos res.”
Llavors ells van dir a Jeremies: “Que el Senyor sigui testimoni verídic i fidel contra nosaltres si no actuem d’acord amb qualsevol missatge que el Senyor, el teu Déu, et trameti de dir-nos.
Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.”
Al cap de deu dies, el Senyor va adre-çar la seva paraula a Jeremies.
Ell va cridar Johanan, fill de Caréah, i tot els oficials de l’exèrcit que eren amb ell i tota la gent del poble, des del més petit fins al més gran,
i els digué: ”Això ha dit el Senyor, el Déu d’Israel, a qui m’heu enviat a presentar la vostra súplica davant d’ell:
Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plan-taré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer.
No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por –diu el Senyor–, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà.
Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tor-nar a la vostra terra.