Jeremies 31:1-17
Jeremies 31:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«En aquell temps seré Déu de tots els clans d’Israel i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor: En el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de l’espasa; Israel caminarà cap al seu lloc de repòs.» El Senyor se m’aparegué de lluny, i em deia: «T’estimo amb un amor etern; per això t’he atret i et sóc fidel. Et reedificaré i quedaràs reconstruïda, nissaga d’Israel. Tornaràs a prendre els teus tambors i sortiràs dansant d’alegria. Tornaràs a plantar vinyes per les muntanyes de Samaria; les plantaran i en colliran la verema. Vindrà un dia que, a la muntanya d’Efraïm, els sentinelles cridaran: “Anem, pugem a Sió, a trobar el Senyor, el nostre Déu.” Això diu el Senyor: Crideu d’alegria pel poble de Jacob, celebreu la primera de les nacions, feu sentir l’aclamació dient: “Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!” Jo els faré tornar del país del nord, els aplegaré des de l’extrem de la terra. Entre ells hi haurà els cecs i els coixos, l’embarassada i la partera: tornarà una gran gentada. Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.» Escolteu, nacions, la paraula del Senyor, anuncieu-la als qui són lluny, a les illes: «El qui havia dispersat Israel, de nou l’aplegarà, i el guardarà com un pastor el seu ramat: el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l’allibera de les mans dels més forts. Arriben a les altures de Sió cridant de goig, a la llum de l’abundor del Senyor: blat, vi i oli, i cries dels ramats. Viuran com els horts amarats d’aigua, no patiran mai més d’escassetat. Llavors dansaran d’alegria les noies, joves i vells dansaran junts: canviaré el dol en festa, els consolaré de les penes i els alegraré. Satisfaré els sacerdots amb el bo i millor de les ofrenes, i l’abundor de casa meva saciarà el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.» «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són. Això diu el Senyor: Deixa de plorar, eixuga’t les llàgrimes. No perdràs la paga del teu treball, els teus fills tornaran del país enemic. Ho dic jo, el Senyor. El teu futur és d’esperança, els teus fills tornaran a la pàtria. Ho dic jo, el Senyor.
Jeremies 31:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“En aquell temps –diu el Senyor–, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble. Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va es-capar de l’espasa camí del seu descans.” El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós. De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres. De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita. Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Al-ceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu! Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, procla-meu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel! Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; en-tre ells, els cecs i els coixos, l’emba-rassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí. Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensope-guin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.” Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pas-tor el seu ramat. Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell. Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir. Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes. Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” –diu el Senyor. Això diu el Senyor: “Se sent un clam a Ramà, un plany i un plor amarg: és Raquel, que plora els seus fills i no vol ser consolada, perquè els seus fills ja no hi són.” Però el Senyor diu: “Detura els teus sanglots i les llàgrimes dels teus ulls, perquè hi ha una recompensa per als teus sofriments –diu el Senyor–, ja que ells tornaran del país opressor. Hi ha esperança per al teu futur –diu el Senyor–: els teus fills tornaran a la seva pàtria.