«En aquell temps seré Déu
de tots els clans d’Israel
i ells seran el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.
Això diu el Senyor:
En el desert ja em vaig complaure
en el poble escapat de l’espasa;
Israel caminarà
cap al seu lloc de repòs.»
El Senyor se m’aparegué de lluny,
i em deia:
«T’estimo amb un amor etern;
per això t’he atret i et sóc fidel.
Et reedificaré i quedaràs reconstruïda,
nissaga d’Israel.
Tornaràs a prendre els teus tambors
i sortiràs dansant d’alegria.
Tornaràs a plantar vinyes
per les muntanyes de Samaria;
les plantaran i en colliran la verema.
Vindrà un dia que,
a la muntanya d’Efraïm,
els sentinelles cridaran:
“Anem, pugem a Sió,
a trobar el Senyor, el nostre Déu.”
Això diu el Senyor:
Crideu d’alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l’aclamació dient:
“Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d’Israel!”
Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l’extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l’embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d’aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»
Escolteu, nacions,
la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny,
a les illes:
«El qui havia dispersat Israel,
de nou l’aplegarà,
i el guardarà
com un pastor el seu ramat:
el Senyor ha redimit
el poble de Jacob,
l’allibera de les mans dels més forts.
Arriben a les altures de Sió
cridant de goig,
a la llum de l’abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d’aigua,
no patiran mai més d’escassetat.
Llavors dansaran d’alegria les noies,
joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en festa,
els consolaré de les penes
i els alegraré.
Satisfaré els sacerdots
amb el bo i millor de les ofrenes,
i l’abundor de casa meva
saciarà el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.»
«Això diu el Senyor:
A Ramà se sent un crit,
un plany, un plor amarg:
és Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin,
perquè els seus fills ja no hi són.
Això diu el Senyor:
Deixa de plorar,
eixuga’t les llàgrimes.
No perdràs la paga del teu treball,
els teus fills tornaran del país enemic.
Ho dic jo, el Senyor.
El teu futur és d’esperança,
els teus fills tornaran a la pàtria.
Ho dic jo, el Senyor.