Jeremies 10:1-22Comparteix

Jeremies 10:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel. Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin. Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell, el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli. Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé. Ningú no és com tu, Senyor! Tu ets gran, i el teu nom és gran en poder. Qui no et temerà, oh Rei de les nacions? A tu correspon de tenir-te’n, de temor, ja que entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reialmes no hi ha ningú com tu; tots plegats són necis i estúpids. El tronc és una escola de nul·litats: porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes. En canvi, el Senyor és el Déu veritable, és el Déu vivent i el Rei Etern! Quan s’irrita tremola la terra, i les nacions no poden aguantar el seu enuig. Vosaltres els heu de dir: Els déus que no han creat el cel i la terra desaparei-xeran de la terra i de sota el cel. Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel, fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall. Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida. Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desaparei-xeran. No és pas com aquests ídols la Porció de Jacob, ja que ell és el Creador de totes les coses i Israel és la tribu del seu heretatge. El seu nom és Senyor Totpoderós.” Recull de terra el teu bagatge, tu que vius assetjada, que el Senyor ha anunciat això: “Heus aquí que aquesta vegada jo llen-çaré lluny amb una fona els habitants del país, i crearé dificultats perquè els atrapin.” Ai de mi! Quin desastre el meu! La meva ferida és dolorosa! I jo que em deia: “De fet, aquest és el meu mal, i cal que el suporti. La meva tenda ha estat saquejada i tots els meus tensors arrencats; els meus fills m’han abandonat, ja no hi són, ja no hi ha qui em desplegui la tenda i alci els meus tendals.” Els pastors s’han tornat necis i no han buscat el Senyor; per això no han reeixit i tot el seu ramat s’ha dispersat. Escolteu: se sent una remor que s’acosta, un gran aldarull del país del nord, per a convertir les ciutats de Judà en una desolació, en un refugi de xacals.

Jeremies 10:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça! Això diu el Senyor: «No imiteu el que fan els altres pobles. No us alarmeu pels senyals celestes, encara que els pagans se n’alarmin. Els costums dels pagans són absurds; tallen un arbre del bosc, el treballen i en fan una escultura, la decoren amb or i plata i l’asseguren amb claus, a cops de martell, perquè no faci moviment. Aquests ídols són com espantalls dels horts: no parlen i, com que no caminen, els han de portar a coll. No els temeu: no us faran ni bé ni mal.» Ningú no és com tu, Senyor: tu ets gran, el teu nom és gran i poderós. Qui no et respectaria, rei de les nacions? Tu sol et fas respectar. Entre els savis del món i entre tots els seus reialmes, ningú no és com tu. Tots ells, sense excepció, són beneits i estúpids; l’escola dels ídols els fa durs com soques. Importen plata batuda de Tarsis i or d’Ufaz; l’escultor i l’orfebre en fan estàtues revestides de porpra vermella i violeta. Tot això és l’obra dels savis! El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig. Digueu això a aquesta gent: «Els déus que no han format el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.» Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder; amb la seva saviesa sosté els continents, ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. A tots aquells homes els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; són coses absurdes, un autèntic engany, i desapareixeran quan el Senyor passarà comptes. Ell, possessió del poble de Jacob, no és com aquests ídols: és el creador de tot i té Israel com a pròpia heretat. El seu nom és “Senyor de l’univers”.» Recull de terra el farcell, tu que vius en ple setge! El Senyor anuncia això: «Aquesta vegada llançaré amb la fona els habitants d’aquest país, d’un cop de mà els faré arribar on ara apunto.» Ai de mi! Quina desfeta! Se m’ha obert la ferida. Jo pensava: «Com podré suportar aquest mal!» Sóc com una tenda devastada. N’han arrencat totes les cordes: els fills m’han abandonat, no me’n queda cap. Ja no em plantarà ningú la tenda, no hi haurà qui n’alci la lona. Els pastors eren uns necis, no consultaven el Senyor; per això, com que no han tingut seny, tot el ramat se’ls ha esgarriat. Atenció, arriben notícies: S’acosta una gran remor del país del nord que convertirà les viles de Judà en un desert, en un refugi de xacals.