JEREMIES 10
10
Els ídols i el Déu vivent
1Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel.
2Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin.
3Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,
4el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.
5Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.
6Ningú no és com tu, Senyor! Tu ets gran, i el teu nom és gran en poder.
7Qui no et temerà, oh Rei de les nacions? A tu correspon de tenir-te’n, de temor, ja que entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reialmes no hi ha ningú com tu;
8tots plegats són necis i estúpids. El tronc és una escola de nul·litats:
9porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes.
10En canvi, el Senyor és el Déu veritable, és el Déu vivent i el Rei Etern! Quan s’irrita tremola la terra, i les nacions no poden aguantar el seu enuig.
11Vosaltres els heu de dir: Els déus que no han creat el cel i la terra desaparei-xeran de la terra i de sota el cel.
12Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
13Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel, fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
14Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida.
15Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desaparei-xeran.
16No és pas com aquests ídols la Porció de Jacob, ja que ell és el Creador de totes les coses i Israel és la tribu del seu heretatge. El seu nom és Senyor Totpoderós.”
Diàleg entre el profeta i Jerusalem
17Recull de terra el teu bagatge, tu que vius assetjada,
18que el Senyor ha anunciat això: “Heus aquí que aquesta vegada jo llen-çaré lluny amb una fona els habitants del país, i crearé dificultats perquè els atrapin.”
19Ai de mi! Quin desastre el meu! La meva ferida és dolorosa! I jo que em deia: “De fet, aquest és el meu mal, i cal que el suporti.
20La meva tenda ha estat saquejada i tots els meus tensors arrencats; els meus fills m’han abandonat, ja no hi són, ja no hi ha qui em desplegui la tenda i alci els meus tendals.”
21Els pastors s’han tornat necis i no han buscat el Senyor; per això no han reeixit i tot el seu ramat s’ha dispersat.
22Escolteu: se sent una remor que s’acosta, un gran aldarull del país del nord, per a convertir les ciutats de Judà en una desolació, en un refugi de xacals.
Pregària de Jeremies pel seu poble
23Ja veig, Senyor, que l’home no és amo del seu destí; no pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos.
24Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis.
25Aboca la teva ira sobre les nacions que no et coneixen, sobre els pobles que no invoquen el teu nom, perquè han de-vorat Jacob, l’han devorat i l’han consu-mit, i han arrasat la seva residència.
S'ha seleccionat:
JEREMIES 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya