Jutges 8:1-35

Comparteix

Jutges 8:1-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Però la gent d’Efraïm digueren a Gedeó: “Què és això que has fet amb nosaltres, de no convocar-nos quan has emprès la batalla contra Madian?” I tingueren amb ell una discussió forta. Ell els respongué: “Què he fet jo en comparació al que heu fet vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer? Déu ha posat a les vostres mans els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb; què, doncs, he pogut fer jo comparat amb vosaltres?” Quan digué això, el seu enuig contra ell es va apaivagar. En això que Gedeó va arribar al Jordà i el va travessar, amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats, però que continuaven la persecució. I digué a la gent de Sucot: “Us dema-no, si us plau, que em doneu uns pans per a la gent que ve amb mi, perquè estan cansats i vaig perseguint Zèbah i Salmunnà, reis de Madian.” Però els dirigents de Sucot van con-testar: “¿Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimen-tem la teva tropa?” Gedeó respongué: “Bé, doncs, quan el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, trillaré la vostra carn amb espines i cardots del desert.” D’allà va pujar a Penuel i els va dir el mateix, i la gent de Penuel li van respondre igual que la gent de Sucot. Ell també replicà a la gent de Penuel, i els digué: “Quan torni victoriós derro-caré aquesta torre.” Mentrestant, Zèbah i Salmunnà, amb la seva tropa, ja havien arribat a Carcor. Eren uns quinze mil homes, tots els que quedaven d’aquell exèrcit dels fills d’Orient, perquè havien caigut cent vint mil combatents. Gedeó va pujar pel camí dels nòma-des, a l’orient de Nóbah i Jogbohà, i va derrotar l’exèrcit, perquè estaven des-previnguts, però Zèbah i Salmunnà van aconseguir fugir. Ell els va perseguir i va cap-turar els dos reis de Madian, i va sem-brar el terror en tot l’exèrcit. Quan Gedeó, fill de Joaix, tornava de la batalla pel pas d’Heres, va detenir un jove dels de Sucot i l’interrogà. Ell li va escriure els noms dels dirigents de Sucot i els dels seus ancians: setanta-set persones. Quan va arribar a Sucot digué a la gent: “Mireu, aquí teniu Zèbah i Sal-munnà, pels quals em vau ultratjar dient-me: Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimentem els teus homes cansats?” Llavors va agafar els ancians de la ciutat i els va trillar amb espines i car-dots del desert; així va escarmentar els habitants de Sucot. També va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat. Després va preguntar a Zèbah i Sal-munnà: “Com eren aquells homes que vau matar a Tabor?” Van respondre: “Eren iguals que tu. Cada un tenia l’as-pecte d’un príncep” Ell exclamà: “Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per vida del Senyor que si els haguéssiu deixat vius jo no us mataria!” Tot seguit digué al seu primogènit, Jèter: “Vés i mata’ls!” Però el noi no va desembeinar l’espasa de por que tenia, perquè encara era molt jove. Llavors Zèbah i Salmunnà van dir: “Vine tu i llança’t contra nosaltres, que tal com és l’home així és la seva força.” Gedeó es va alçar i va matar Zèbah i Salmunnà, i va agafar els penjolls de mit-jalluna que duien els seus camells al coll. Llavors els homes d’Israel digueren a Gedeó: “Pren el domini sobre nosaltres, per a tu i el teu fill i per al fill del teu fill; perquè ens has alliberat de les mans dels madianites.” Però Gedeó els respongué: “No do-minaré jo sobre vosaltres, ni el meu fill tampoc: el Senyor en tindrà el domini.” A més, Gedeó els digué: “Us vull demanar una cosa: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí.” Perquè els vençuts duien anells d’or, ja que eren ismaelites. Ells digueren: “De bona gana els donarem.” Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. El pes dels anells d’or que ell havia demanat va arribar a mil set-cents sicles d’or, sense comptar les mitjallu-nes, les arracades i els brocats que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars que portaven els seus ca-mells. Amb tot allò, Gedeó va fer un efod que va instal·lar a la seva ciutat, a Ofrà. Però tot Israel es va pervertir darrere aquest efod, i esdevingué un parany per a Gedeó i per a la seva casa. Així va ser sotmès Madian davant els fills d’Israel, i mai més no va tornar a aixecar el cap. I hi hagué pau durant quaranta anys, en vida de Gedeó. Jerubaal, fill de Joaix, es va retirar a viure a casa seva. Va tenir setanta fills, que ell havia engendrat perquè tenia moltes dones. A més, la concubina que tenia a Siquem li va donar un fill que ell anomenà Abimèlec. Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una feliç vellesa i fou enterrat al sepulcre del seu pare Joaix, a Ofrà dels abiezerites. Succeí, però, que un cop mort Gedeó, els fills d’Israel van tornar a pervertir-se darrere els ídols, i van establir Baal-Berit per déu seu. I no es recordaren més del Senyor, el seu Déu, que els havia salvat de les mans de tots els enemics seus dels voltants. Tampoc no van tenir cap conside-ració amb la família de Jerubaal-Gedeó, que tant de bé havia fet a Israel.

Jutges 8:1-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Els efraïmites es van queixar a Gedeó: – Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites? I estaven molt irritats contra ell. Però Gedeó els respongué: – Què he fet jo que sigui comparable a la vostra gesta? Valen més els gotims d’Efraïm que no pas tota la verema d’Abièzer. Déu ha posat a les vostres mans els cabdills de Madian, Oreb i Zeeb. Jo no he estat capaç de fer res comparable a la vostra gesta. Aquesta resposta de Gedeó va calmar la irritació dels efraïmites. Gedeó va arribar al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven. Estaven esgotats, però continuaven la persecució. Gedeó va demanar a la gent de Sucot: – Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m’acompanyen, perquè vénen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zèbah i Salmunnà. Però els prohoms de Sucot li van contestar: – Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar a les teves tropes? Gedeó replicà: – D’acord! Tan bon punt el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, us trillaré la carn amb espines i arços del desert. Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot. Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel: – Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre. Zèbah i Salmunnà eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l’exèrcit dels nòmades d’orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes. Gedeó va pujar pel camí que segueixen els nòmades, a l’est de Nóbah i Jogbohà, i va atacar el campament enemic quan més refiats estaven. Els dos reis madianites, Zèbah i Salmunnà, van emprendre la fugida, però Gedeó els perseguí i els va fer presoners, i sembrà el pànic per tot el campament. Tornant de la batalla des de la pujada d’Heres, Gedeó, fill de Joaix, va capturar un noi de la població de Sucot i l’interrogà. El noi li va escriure els noms dels prohoms i dels ancians de Sucot, en total setanta-set persones. Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir: – Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?” Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot. També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila. Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà: – Com eren els homes que vau matar al Tabor? Li respongueren: – S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei. Gedeó va exclamar: – Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria! Aleshores va manar a Jèter, el seu fill gran: – Vinga, mata’ls! Però el noi no va desembeinar l’espasa perquè tenia por. Era molt jove encara. Llavors Zèbah i Salmunnà digueren a Gedeó: – Vinga, mata’ns tu mateix, que l’home es mesura pel seu valor. Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells. Després d’això, els israelites van dir a Gedeó: – Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites. Però Gedeó els va respondre: – Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor. I va afegir: – Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí. Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert. Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. El pes dels anells d’or que Gedeó havia demanat va ser d’uns vint quilos d’or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells. Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família. Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys. Jerubaal, és a dir, Gedeó, fill de Joaix, se’n tornà a viure a casa seva. Arribà a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones. També va tenir un fill d’una concubina que vivia a Siquem, i li posà el nom d’Abimèlec. Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abièzer, en el sepulcre del seu pare Joaix. A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a prostituir-se amb els Baals i escolliren Baal-Berit com el seu déu. No es van recordar ja del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de la mà de tots els enemics que els envoltaven. Tampoc no van ser agraïts amb la família de Jerubaal-Gedeó, que havia fet tant de bé a Israel.