Però la gent d’Efraïm digueren a Gedeó: “Què és això que has fet amb nosaltres, de no convocar-nos quan has emprès la batalla contra Madian?” I tingueren amb ell una discussió forta.
Ell els respongué: “Què he fet jo en comparació al que heu fet vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer?
Déu ha posat a les vostres mans els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb; què, doncs, he pogut fer jo comparat amb vosaltres?” Quan digué això, el seu enuig contra ell es va apaivagar.
En això que Gedeó va arribar al Jordà i el va travessar, amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats, però que continuaven la persecució.
I digué a la gent de Sucot: “Us dema-no, si us plau, que em doneu uns pans per a la gent que ve amb mi, perquè estan cansats i vaig perseguint Zèbah i Salmunnà, reis de Madian.”
Però els dirigents de Sucot van con-testar: “¿Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimen-tem la teva tropa?”
Gedeó respongué: “Bé, doncs, quan el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, trillaré la vostra carn amb espines i cardots del desert.”
D’allà va pujar a Penuel i els va dir el mateix, i la gent de Penuel li van respondre igual que la gent de Sucot.
Ell també replicà a la gent de Penuel, i els digué: “Quan torni victoriós derro-caré aquesta torre.”
Mentrestant, Zèbah i Salmunnà, amb la seva tropa, ja havien arribat a Carcor. Eren uns quinze mil homes, tots els que quedaven d’aquell exèrcit dels fills d’Orient, perquè havien caigut cent vint mil combatents.
Gedeó va pujar pel camí dels nòma-des, a l’orient de Nóbah i Jogbohà, i va derrotar l’exèrcit, perquè estaven des-previnguts,
però Zèbah i Salmunnà van aconseguir fugir. Ell els va perseguir i va cap-turar els dos reis de Madian, i va sem-brar el terror en tot l’exèrcit.
Quan Gedeó, fill de Joaix, tornava de la batalla pel pas d’Heres,
va detenir un jove dels de Sucot i l’interrogà. Ell li va escriure els noms dels dirigents de Sucot i els dels seus ancians: setanta-set persones.
Quan va arribar a Sucot digué a la gent: “Mireu, aquí teniu Zèbah i Sal-munnà, pels quals em vau ultratjar dient-me: Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimentem els teus homes cansats?”
Llavors va agafar els ancians de la ciutat i els va trillar amb espines i car-dots del desert; així va escarmentar els habitants de Sucot.
També va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat.
Després va preguntar a Zèbah i Sal-munnà: “Com eren aquells homes que vau matar a Tabor?” Van respondre: “Eren iguals que tu. Cada un tenia l’as-pecte d’un príncep”
Ell exclamà: “Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per vida del Senyor que si els haguéssiu deixat vius jo no us mataria!”
Tot seguit digué al seu primogènit, Jèter: “Vés i mata’ls!” Però el noi no va desembeinar l’espasa de por que tenia, perquè encara era molt jove.
Llavors Zèbah i Salmunnà van dir: “Vine tu i llança’t contra nosaltres, que tal com és l’home així és la seva força.” Gedeó es va alçar i va matar Zèbah i Salmunnà, i va agafar els penjolls de mit-jalluna que duien els seus camells al coll.
Llavors els homes d’Israel digueren a Gedeó: “Pren el domini sobre nosaltres, per a tu i el teu fill i per al fill del teu fill; perquè ens has alliberat de les mans dels madianites.”
Però Gedeó els respongué: “No do-minaré jo sobre vosaltres, ni el meu fill tampoc: el Senyor en tindrà el domini.”
A més, Gedeó els digué: “Us vull demanar una cosa: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí.” Perquè els vençuts duien anells d’or, ja que eren ismaelites.
Ells digueren: “De bona gana els donarem.” Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.
El pes dels anells d’or que ell havia demanat va arribar a mil set-cents sicles d’or, sense comptar les mitjallu-nes, les arracades i els brocats que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars que portaven els seus ca-mells.
Amb tot allò, Gedeó va fer un efod que va instal·lar a la seva ciutat, a Ofrà. Però tot Israel es va pervertir darrere aquest efod, i esdevingué un parany per a Gedeó i per a la seva casa.
Així va ser sotmès Madian davant els fills d’Israel, i mai més no va tornar a aixecar el cap. I hi hagué pau durant quaranta anys, en vida de Gedeó.
Jerubaal, fill de Joaix, es va retirar a viure a casa seva.
Va tenir setanta fills, que ell havia engendrat perquè tenia moltes dones.
A més, la concubina que tenia a Siquem li va donar un fill que ell anomenà Abimèlec.
Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una feliç vellesa i fou enterrat al sepulcre del seu pare Joaix, a Ofrà dels abiezerites.
Succeí, però, que un cop mort Gedeó, els fills d’Israel van tornar a pervertir-se darrere els ídols, i van establir Baal-Berit per déu seu.
I no es recordaren més del Senyor, el seu Déu, que els havia salvat de les mans de tots els enemics seus dels voltants.
Tampoc no van tenir cap conside-ració amb la família de Jerubaal-Gedeó, que tant de bé havia fet a Israel.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
