Jutges 7:9-24
Jutges 7:9-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó: – Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans. Si tens por de baixar-hi sol, que t’acompanyi Purà, el teu criat. Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los. Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar. En el moment d’arribar Gedeó, un home explicava un somni al seu company. Li deia: – Mira quin somni he tingut: una fogassa de pa d’ordi venia rodant cap al campament madianita, ha topat amb una tenda, l’ha capgirada i la tenda ha caigut. El seu company va comentar: – Això només pot significar l’espasa de Gedeó, el fill de Joaix, l’israelita: Déu ha posat a les seves mans Madian amb tot el seu campament. Gedeó va sentir el somni i la seva interpretació i es va prosternar. Després se’n tornà al campament d’Israel i cridà: – Aixequeu-vos, que el Senyor posa a les nostres mans el campament de Madian! Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins, i els ordenà: – Fixeu-vos en mi i feu el mateix que jo faré. Jo m’avançaré fins arran del campament i vosaltres fareu el que jo faci. Quan sentireu que els del meu grup i jo mateix toquem el corn, toqueu-lo també vosaltres tot al voltant del campament i crideu: “Pel Senyor i per Gedeó!” Gedeó va arribar amb els seus cent homes arran del campament, just després del canvi de guàrdia, cap a mitjanit. Va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà. Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafa-ren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven: – L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó! Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir. Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat. Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites. Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir: – Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà. Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà.
Jutges 7:9-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquella nit el Senyor li digué: “Alça’t, baixa contra el campament, perquè els he posat a les teves mans. I si tens por, baixa tu amb el teu criat Purà al campament i escolta el que diuen, que després d’això tindràs coratge per a baixar con-tra el campament.” Va baixar-hi, doncs, amb el seu criat Purà, fins al límit de les avançades del campament. Els madianites, els amalequites i tots els fills d’Orient estaven escampats per la vall, com una plaga de llagostes, i els seus camells eren incomptables, com els grans de sorra a la platja. Quan Gedeó s’hi va acostar va sentir un home que contava al seu company un somni, i deia: “Mira quin somni he tingut: un pa d’ordi que venia rodolant al campament de Madian fins a arribar a la tenda, l’envestia i la feia saltar enlaire i la capgirava.” El seu company li digué: “Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joaix, l’israelita. Déu ha posat Madian a les seves mans amb tot el cam-pament.” Gedeó, en sentir el relat del somni i la seva interpretació, es prosternà i se’n va tornar al campament d’Israel, i digué: “Alceu-vos, que el Senyor ha posat a les vostres mans el campament de Madian!” Llavors va repartir els tres-cents homes en tres grups, va fer que tots aga-fessin corns, gerres buides i torxes dins els càntirs, i els digué: “Mireu-me a mi i feu el mateix que faci jo. Quan arribi al límit del campament, allò que jo faci és el que heu de fer vosaltres. Així que jo i tots els qui vénen amb mi toquem el corn, vosaltres també to-careu els corns, rodejant el campament i cridant: Pel Senyor i per Gedeó!” Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar al límit del campament quan començava la segona ronda nocturna, just després de rellevar la guàrdia, i es van posar a tocar els corns i a trencar les gerres que duien a les mans. Aleshores els tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. A la mà esquerra duien les torxes enceses i a la dreta, els corns per tocar, i cridaven: “Guerra pel Senyor i per Gedeó!” I cadascú es va quedar dret al seu lloc, envoltant el campament. Llavors tot l’exèrcit va començar a córrer, cri-dant i fugint. Mentre els tres-cents tocaven els corns, el Senyor va fer que tot el cam-pament desembeinés l’espasa els uns contra els altres. I la tropa va fugir cap a Betaixità de Sererà, fins a la riba d’Abel-Meholà, prop de Tabat. I convocats els homes d’Israel, de Neftalí, d’Aser i tot Manassès, van perseguir els madianites. Gedeó va enviar també missatgers per tota la serralada d’Efraïm a dir: “Baixeu a l’encontre dels madianites i ocupeu els guals fins a Betbarà i el Jordà.” I tots els homes d’Efraïm es van aplegar i van ocupar els guals fins a Betbarà i el Jordà.