Jutges 6:11-22
Jutges 6:11-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: – El Senyor és amb tu, guerrer valent. Gedeó respongué: – Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites. El Senyor es girà cap a ell i li va dir: – Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio? Gedeó respongué: – Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família? Llavors el Senyor li digué: – Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home. Però Gedeó va insistir: – Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: – No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: – Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué: – Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara!
Jutges 6:11-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites, quan l’àngel del Senyor se li apare-gué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!” Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpas-sats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.” Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?” Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.” El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.” Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi. No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.” Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre. Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així. Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista. D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!”