JUTGES 6
6
Israel oprimit pels madianites
1Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar a mans de Madian durant set anys.
2Madian feia feixuga la força de la seva mà sobre Israel, i per escapar dels madianites els fills d’Israel feien servir les escletxes que hi ha a les muntanyes, les coves i els llocs escarpats.
3Succeïa que, quan Israel havia sem-brat, els madianites, els amalequites i els fills d’Orient pujaven contra ell,
4acampaven als seus camps i destruïen les collites de la regió fins a l’entrada de Gaza, sense deixar subsistències per a Israel: ni ovelles, ni bous, ni ases,
5perquè ells arribaven amb el seu bes-tiar i les seves tendes; entraven en mul-titud, com una plaga de llagostes. Entre ells i els seus camells, el nombre era incomptable, i venien al país per devas-tar-lo.
6Israel va quedar en la misèria per cul-pa de Madian; llavors els fills d’Israel van clamar al Senyor.
7I quan els fills d’Israel van clamar al Senyor per causa dels madianites,
8el Senyor els va enviar un profeta que els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo us he fet pujar d’Egipte, us he tret de la casa d’esclavatge,
9us he alliberat de la mà dels egipcis i de la mà de tots els que us han afligit, els he expulsat de davant vostre i us he donat la terra que era seva.
10I vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, no venereu els déus dels amorreus, a la terra dels quals viviu. Però vosaltres no heu escoltat la meva veu.”
Déu crida Gedeó
11Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites,
12quan l’àngel del Senyor se li apare-gué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!”
13Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpas-sats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.”
14Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?”
15Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.”
16El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.”
17Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi.
18No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.”
19Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre.
20Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així.
21Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista.
22D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!”
23Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.”
24Gedeó va alçar allí mateix un altar al Senyor i l’anomenà: “El Senyor és la pau”. I encara hi és, avui, a Ofrà dels abiezerites.
Gedeó destrueix l’altar de Baal
25Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: “Pren un toro del ramat del teu pare, i un segon toro de set anys, i der-rueix l’altar de Baal que té el teu pare i talla la columna sagrada que hi ha al costat.
26Després edificaràs un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d’aquest penyal, ben ordenat, i agafaràs el segon toro i l’ofe-riràs en holocaust sobre la llenya de la columna sagrada que hauràs tallat.”
27Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus criats i va fer el que el Senyor li havia manat. Però com que tenia por de fer-ho a ple dia, a causa de la família del seu pare i de la gent del poble, ho va fer de nit.
28En llevar-se la gent del poble i ado-nar-se que l’altar de Baal havia estat enderrocat i la columna sagrada que hi havia al costat tallada, i que el segon toro havia estat sacrificat damunt l’altar edificat de nou,
29es preguntaven entre ells: “Qui ha fet això?” Van estar indagant i buscant fins que els digueren: “Gedeó, fill de Joaix, és qui ha fet això.”
30Llavors els homes de la ciutat digue-ren a Joaix: “Treu a fora el teu fill i que mori, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat la columna sagrada que hi havia al seu costat.”
31Però Joaix va respondre a tots els qui s’havien ajuntat al seu davant: ”Vosaltres voleu defensar la causa de Baal? O és que vosaltres el voleu salvar? El qui vulgui defensar la seva causa morirà abans del matí. Si és déu, que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar.”
32És per això que des d’aquell dia Gedeó va ser anomenat Jerubaal, que vol dir “Que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar”.
La coalició madianita amenaça Israel
33S’esdevingué que tots els madiani-tes, els amalequites i els fills d’Orient s’havien aliat i havien travessat el Jordà i acampat a la vall de Jizreel.
34Llavors l’esperit del Senyor va re-vestir Gedeó, i ell va tocar el corn d’alarma i se li van ajuntar els abiezerites.
35Va enviar missatgers per tot Manas-sès, i també ells se li van ajuntar. Igualment va enviar emissaris a Aser, Zabuló i Neftalí, que van acudir on era ell.
Gedeó consulta el Senyor
36Llavors Gedeó va consultar Déu: “Si és que vols salvar Israel per la meva mà, d’acord amb el que vas dir,
37heus aquí que vaig a estendre la llana acabada d’esquilar a l’era de batre; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que salvaràs Israel per la meva mà, tal com vas dir.”
38I així va ser. Quan l’endemà, de bon matí, es va llevar, va apilar la llana i va esprémer la rosada fins a omplir-ne un recipient d’aigua.
39Gedeó encara digué a Déu: “Que no s’encengui la teva ira contra mi; et vull parlar un cop més. Deixa’m que provi un altre cop amb la llana: que quedi eixuta només la llana i que hi hagi ro-sada per tot el terra.”
40I el Senyor ho va fer així aquella nit: la llana va restar eixuta mentre que a terra hi havia rosada.
S'ha seleccionat:
JUTGES 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya