Jutges 6:1-24

Comparteix

Jutges 6:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar a mans de Madian durant set anys. Madian feia feixuga la força de la seva mà sobre Israel, i per escapar dels madianites els fills d’Israel feien servir les escletxes que hi ha a les muntanyes, les coves i els llocs escarpats. Succeïa que, quan Israel havia sem-brat, els madianites, els amalequites i els fills d’Orient pujaven contra ell, acampaven als seus camps i destruïen les collites de la regió fins a l’entrada de Gaza, sense deixar subsistències per a Israel: ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè ells arribaven amb el seu bes-tiar i les seves tendes; entraven en mul-titud, com una plaga de llagostes. Entre ells i els seus camells, el nombre era incomptable, i venien al país per devas-tar-lo. Israel va quedar en la misèria per cul-pa de Madian; llavors els fills d’Israel van clamar al Senyor. I quan els fills d’Israel van clamar al Senyor per causa dels madianites, el Senyor els va enviar un profeta que els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo us he fet pujar d’Egipte, us he tret de la casa d’esclavatge, us he alliberat de la mà dels egipcis i de la mà de tots els que us han afligit, els he expulsat de davant vostre i us he donat la terra que era seva. I vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, no venereu els déus dels amorreus, a la terra dels quals viviu. Però vosaltres no heu escoltat la meva veu.” Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites, quan l’àngel del Senyor se li apare-gué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!” Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpas-sats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.” Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?” Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.” El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.” Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi. No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.” Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre. Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així. Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista. D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!” Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.” Gedeó va alçar allí mateix un altar al Senyor i l’anomenà: “El Senyor és la pau”. I encara hi és, avui, a Ofrà dels abiezerites.

Jutges 6:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven. Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor. Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, ell els envià un profeta que els va dir: – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo us vaig treure d’Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m’heu obeït.” L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: – El Senyor és amb tu, guerrer valent. Gedeó respongué: – Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites. El Senyor es girà cap a ell i li va dir: – Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio? Gedeó respongué: – Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família? Llavors el Senyor li digué: – Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home. Però Gedeó va insistir: – Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: – No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: – Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué: – Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara! Però el Senyor li digué: – La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs. Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.