Jutges 5:1-31

Comparteix

Jutges 5:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d’Abinóam, va entonar aquest cant de victòria: Quan a Israel s’aixequen capitans, el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor! Escolteu, reis! Atents, sobirans! Jo canto en honor del Senyor; toco i canto al Senyor, Déu d’Israel. Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí! En temps de Xamgar, fill d’Anat, en temps de Jael, els camins eren deserts, els vianants seguien rutes amagades. Els camps, ningú no els treballava, ningú no els treballava a Israel, fins que em vaig alçar jo, Dèbora, fins que em vaig alçar com a mare d’Israel. El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel! El meu cor és amb els cabdills d’Israel, amb els voluntaris del poble: Beneïu el Senyor! Canteu, vosaltres, els qui munteu someres rosses, amb tapissos per guarniment, i que aneu fent camí! Amb veu més forta que els aiguaders, la gent canta en els abeuradors les victòries del Senyor, les victòries dels camperols d’Israel: el poble del Senyor ja baixa a les ciutats! Desvetlla’t, Dèbora, desvetlla’t! Desvetlla’t, desvetlla’t i entona un cant! Aixeca’t, Barac! Captura els qui et capturaven, fill d’Abinóam! El clan de Sarid baixa a trobar els valents, el poble del Senyor baixa a trobar-me amb els herois. També vénen els d’Efraïm, arrelats a les muntanyes d’Amalec. Darrere, segueix Benjamí, responent a la crida. De Maquir han baixat els qui comanden; de Zabuló, els qui tenen la vara de cabdill. A Issacar, els caps estan amb Dèbora. Com Issacar, també Barac i els seus homes s’han llançat corrent cap a la vall. En els clans de Rubèn hi ha grans enraonies! Per què us heu quedat a les cledes a escoltar flabiols de pastors? En els clans de Rubèn hi ha grans discussions! Enllà del Jordà, Galaad té les cabanes. I per què Dan no s’ha mogut dels seus vaixells? Aser s’ha quedat vora la mar, reposa tranquil en els seus ports. Però Zabuló és un poble que s’ha jugat la vida, igual que Neftalí, en els turons a camp obert. Arriben els reis al combat, es llancen a l’atac els reis de Canaan, a Tanac, vora les aigües de Meguidó, però no s’apoderen de res d’argent com a botí. Des del cel combaten els astres; fent els seus camins combaten Sisserà. Se l’ha endut el riu Quixon; el riu etern, el riu Quixon. Trepitja victoriosa, ànima meva! Els cascos dels cavalls han quedat destrossats amb el galop, el galop dels corsers. «Maleïu la ciutat de Meroz, maleïu-la», diu l’àngel del Senyor; «maleïu els seus habitants, perquè no han vingut a auxiliar el Senyor, a auxiliar el Senyor amb els seus herois.» Beneïda entre les dones Jael, muller d’Hèber, el quenita; beneïda entre les dones que viuen en tendes! Sisserà li demanava aigua; ella li ha donat llet, li ha ofert mató en tassa de nobles. Després, amb la mà esquerra ha pres l’estaca i amb la dreta una maça de fuster; ha estassat Sisserà, li ha obert el cap: l’estaca clavada li ha travessat la templa. Ha caigut doblegat, estirat als peus d’ella, ha caigut doblegat als seus peus; allà on s’ha doblegat, allà ha caigut mort. La mare de Sisserà guaita per la finestra, sospira entre les gelosies: «Per què triga a tornar el seu carro? Per què es retarda el brogit dels carruatges?» Ella no para de repetir la resposta de la seva dama més assenyada: «Segur que han recollit botí i ara se’l reparteixen: una noia o dues per a cada guerrer, i roba virolada per a Sisserà; un botí de roba virolada, amb brodats, brodats de color per a les noies captives.» Que tots els teus enemics, Senyor, acabin com Sisserà! Però els amics del Senyor, que siguin com el sol, que s’alça amb tot el seu esclat. I durant quaranta anys el país va viure en pau.

Jutges 5:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Aquell dia, Dèbora i Barac, fill d’Abinóam, van entonar aquest càntic: Quan a Israel es deixen anar la ca-bellera, quan el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor! Escolteu, reis; pareu atenció, prín-ceps; jo cantaré al Senyor; entonaré un himne al Senyor, Déu d’Israel! Senyor, quan pujaves a Seïr, quan avançaves des del camp d’Edom, la terra tremolava i el cel era ge-nerós: els núvols degotaven aigua. Les muntanyes s’escolaven davant del Senyor, el mateix Sinaí, davant del Senyor, el Déu d’Israel. Als dies de Xamgar, fill d’Anat, als dies de Jael, els camins van quedar abandonats, els vianants caminaven per sende-res tortuoses. Els poblats van quedar deserts, els pobles d’Israel, deshabitats, fins que jo, Dèbora, em vaig alçar, em vaig erigir en mare a Israel. Obstinadament preferíem déus nous; la guerra era a les portes. No es veia escut ni llança entre quaranta mil d’Israel. El meu cor és amb els caps d’Israel, amb els voluntaris d’entre el poble: Beneïu el Senyor! Els qui cavalqueu en someres blanques, els qui seieu en tapissos i els qui aneu pels camins, canteu! Més fort que la veu dels repartidors del botí, en els abeuradors, allà celebren els favors del Senyor, el triomf del seu domini a Israel. Llavors baixa a les portes el poble d’Israel. Desvetlla’t, desvetlla’t, Dèbora, desvetlla’t, desvetlla’t, entona un càntic! Aixeca’t, Barac, i pren els teus cap-tius, fill d’Abinóam! Llavors la resta dels nobles va baixar, el poble del Senyor, a donar suport als herois. Des d’Efraïm, els arrelats a Amalec, darrere teu, Benjamí, entre la teva tropa. De Maquir han baixat els capitans, i de Zabuló, els que porten ceptre de bronze. Els prínceps d’Issacar són amb Dèbora, i també Issacar, per donar suport a Barac: a la vall s’han llançat a seguir-li les petjades. Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor. Per què t’has quedat a les cledes, escoltant els flabiols dels pastors? Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor. Galaad, més enllà del Jordà, reposava; i Dan, per què s’està entre els vaixells? Aser es va quedar a la vora del mar, i reposava a les seves cales. Zabuló és un poble que menysprea la vida, fins a la mort, igual que Neftalí, en els pujols del país. Vingueren els monarques, lluitaren, guerrejaren, els reis de Canaan, a Tanac, prop de les fonts de Meguidó, sense aconseguir botí de plata. Del cel estant combatien les estre-lles; els astres, des de les seves òrbites, combatien contra Sisserà! El torrent de Quixon se’ls endugué, el torrent antic, el torrent de Quixon. Avança impetuosa, ànima meva! Llavors ressonaven els unglots dels cavalls; galopaven i galopaven, els cavalls. Maleïu Meroz, diu l’àngel del Senyor, maleïu fort els seus habitants, perquè no han vingut en auxili del Senyor; en auxili del Senyor contra els po-derosos. Beneïda sigui entre les dones Jael, la muller del quenita Hèber; entre les dones de les tendes, sigui beneïda! Aigua, demana ell, llet li dóna ella; en copa de nobles li serveix la qua-llada. Allarga la mà esquerra a l’estaca i la mà dreta al martell de treball, ha donat el cop a Sisserà; li ha aixa-fat el cap, li ha foradat i li ha travessat la templa. S’ha desplomat als seus peus, ha caigut estès, es retorça als seus peus i cau; allà on va caure, allà es va quedar mort. Des de la finestra guaita i crida la mare de Sisserà, darrere la gelosia: “Per què triga tant a venir la seva carrossa? Per què és tan lenta la marxa dels seus carros?” Les més llestes de les seves dames li responen, i ella s’ho repeteix a si mateixa: “¿No serà que han trobat botí i se l’estan repartint? Una noia, dues noies per a cada un; botí de roba de colors per a Sisserà, botí de roba multicolor recamada, teixits de color de doble brodat per al coll, com a botí.” Així desapareguin tots els teus ene-mics, Senyor! I que els qui t’estimen siguin com el sol ixent en tot el seu esplen-dor!” I el país tingué pau durant quaranta anys.