Jutges 2:1-23
Jutges 2:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: – Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així? Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany. Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor. Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n’anaren cadascú a la seva heretat per prendre’n possessió. El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys, i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix. Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel. Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel. El Senyor es va indignar contra Israel i els digué: – Aquest poble ha violat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir. Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar. El Senyor es volia servir d’aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria. Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.
Jutges 2:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué: “Us he pujat d’Egipte i us he dut a la terra que havia jurat als vostres avantpassats, i vaig dir-me: ‘No trencaré el meu pacte amb vosaltres’, però vosaltres no heu de fer pactes amb els habitants d’aquesta terra, heu de destruir els seus altars. En canvi, no heu escoltat la meva veu. Per què heu fet això? Doncs, ara us dic: “No els expulsaré de davant vostre, sinó que seran els vos-tres enemics, i els seus déus us seran un parany.” Quan l’àngel del Senyor va acabar de dir aquestes paraules a tots els fills d’Is-rael, tot el poble es va posar a cridar i a plorar. Per això van anomenar aquell lloc Boquim, i hi van oferir sacrificis al Senyor. Quan Josuè acomiadà el poble, els fills d’Israel van marxar cadascú a la seva propietat, a prendre possessió del país. El poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè, i tots els dies dels ancians que el sobrevisqueren i que havien vist tots els grans prodigis que el Senyor havia fet a favor d’Israel. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys, i el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Heres, situada a la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix. Tota aquella generació fou agregada als seus avantpassats, però darrere seu vingué una altra generació que no conei-xia el Senyor ni les obres que ell havia fet a favor d’Israel. Llavors els fills d’Israel van cometre actes dolents als ulls del Senyor, donant culte als Baals. Van abandonar el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret de la terra d’Egipte, per seguir altres déus, aquells dels pobles del voltant, i es van prosternar davant d’ells, provo-cant així la ira del Senyor. Van deixar el Senyor per adorar Baal i Astarte. Per això la ira del Senyor es va en-cendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor els era contrària, tal com el Senyor els havia predit i els havia jurat; de manera que tenien greus problemes. Aleshores el Senyor promovia jut-ges que els lliuraven de les mans dels saquejadors; però ni als jutges no volien escoltar, sinó que es lliuraven als déus estrangers i es prostraven davant seu. Ben aviat es van apartar del comportament que ha-vien tingut els seus avantpassats, que guardaven els manaments del Senyor; ells no obraven així. Quan el Senyor els promovia un jut-ge, el Senyor era amb ell i els salvava de les mans dels seus enemics; mentre vivia aquell jutge, el Senyor es compadia dels seus gemecs sota els opressors que els constrenyien. Però, quan el jutge moria, hi torna-ven, i es pervertien més que els seus avantpassats. Seguien altres déus per servir-los i prostrar-se davant d’ells: no deixaven els seus mals costums ni la seva perversa conducta. La ira del Senyor es va encendre contra Israel i digué: “Ja que aquesta nació ha trencat el pacte que vaig orde-nar als seus avantpassats, i no volen obeir-me, tampoc jo no tornaré més a expulsar del seu davant cap de les nacions que van quedar a la mort de Josuè, a fi de provar per elles Israel, per veure si es mantenen o no en els camins del Senyor, seguint en ells, com havien fet els seus avantpassats.” Per això, el Senyor va deixar aquelles nacions sense expulsar-les del tot i no les va posar en mans de Josuè.