JUTGES 2:1-23

L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué: “Us he pujat d’Egipte i us he dut a la terra que havia jurat als vostres avantpassats, i vaig dir-me: ‘No trencaré el meu pacte amb vosaltres’, però vosaltres no heu de fer pactes amb els habitants d’aquesta terra, heu de destruir els seus altars. En canvi, no heu escoltat la meva veu. Per què heu fet això? Doncs, ara us dic: “No els expulsaré de davant vostre, sinó que seran els vos-tres enemics, i els seus déus us seran un parany.” Quan l’àngel del Senyor va acabar de dir aquestes paraules a tots els fills d’Is-rael, tot el poble es va posar a cridar i a plorar. Per això van anomenar aquell lloc Boquim, i hi van oferir sacrificis al Senyor. Quan Josuè acomiadà el poble, els fills d’Israel van marxar cadascú a la seva propietat, a prendre possessió del país. El poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè, i tots els dies dels ancians que el sobrevisqueren i que havien vist tots els grans prodigis que el Senyor havia fet a favor d’Israel. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys, i el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Heres, situada a la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix. Tota aquella generació fou agregada als seus avantpassats, però darrere seu vingué una altra generació que no conei-xia el Senyor ni les obres que ell havia fet a favor d’Israel. Llavors els fills d’Israel van cometre actes dolents als ulls del Senyor, donant culte als Baals. Van abandonar el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret de la terra d’Egipte, per seguir altres déus, aquells dels pobles del voltant, i es van prosternar davant d’ells, provo-cant així la ira del Senyor. Van deixar el Senyor per adorar Baal i Astarte. Per això la ira del Senyor es va en-cendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor els era contrària, tal com el Senyor els havia predit i els havia jurat; de manera que tenien greus problemes. Aleshores el Senyor promovia jut-ges que els lliuraven de les mans dels saquejadors; però ni als jutges no volien escoltar, sinó que es lliuraven als déus estrangers i es prostraven davant seu. Ben aviat es van apartar del comportament que ha-vien tingut els seus avantpassats, que guardaven els manaments del Senyor; ells no obraven així. Quan el Senyor els promovia un jut-ge, el Senyor era amb ell i els salvava de les mans dels seus enemics; mentre vivia aquell jutge, el Senyor es compadia dels seus gemecs sota els opressors que els constrenyien. Però, quan el jutge moria, hi torna-ven, i es pervertien més que els seus avantpassats. Seguien altres déus per servir-los i prostrar-se davant d’ells: no deixaven els seus mals costums ni la seva perversa conducta. La ira del Senyor es va encendre contra Israel i digué: “Ja que aquesta nació ha trencat el pacte que vaig orde-nar als seus avantpassats, i no volen obeir-me, tampoc jo no tornaré més a expulsar del seu davant cap de les nacions que van quedar a la mort de Josuè, a fi de provar per elles Israel, per veure si es mantenen o no en els camins del Senyor, seguint en ells, com havien fet els seus avantpassats.” Per això, el Senyor va deixar aquelles nacions sense expulsar-les del tot i no les va posar en mans de Josuè.