Jaume 1:2-18
Jaume 1:2-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció, convençuts que la vostra fe provada engendra constància. Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res. Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada. Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent. Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor: un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn. Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat, i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba: un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis. Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen. Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú, sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir. Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort. No us enganyeu, estimats germans meus. Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació. De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.
Jaume 1:2-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn. Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit, i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis. Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen. Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú. Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort. No us enganyeu, germans meus estimats. Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.