Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:
un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat,
i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba:
un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
No us enganyeu, estimats germans meus.
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.