Isaïes 53:1-10
Isaïes 53:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Qui ha cregut el nostre anunci? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat? Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem. Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res. Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres do-lors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats. Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres. Maltractat i humiliat, no obria la boca; com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella davant l’esquilador, ca-llava i ni tan sols obria la boca. Per la força i amb fals judici l’han arrabassat, i, del seu destí, qui se’n preo-cupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents, pel crim del meu poble ha estat colpit. Li han posat el sepulcre entre els mal-vats, i entre els potentats, la tomba, tot i que no havia fet cap tort ni hi havia engany en la seva boca. Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.
Isaïes 53:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven. Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. L’han empresonat i condemnat, se l’han endut. I qui es preocupa de la seva sort? L’han arrencat de la terra dels vivents, l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble. L’han sepultat amb els malfactors, l’han enterrat entre els opulents, a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.