ISAÏES 53:1-10

Qui ha cregut el nostre anunci? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat? Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem. Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res. Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres do-lors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats. Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres. Maltractat i humiliat, no obria la boca; com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella davant l’esquilador, ca-llava i ni tan sols obria la boca. Per la força i amb fals judici l’han arrabassat, i, del seu destí, qui se’n preo-cupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents, pel crim del meu poble ha estat colpit. Li han posat el sepulcre entre els mal-vats, i entre els potentats, la tomba, tot i que no havia fet cap tort ni hi havia engany en la seva boca. Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.