Isaïes 5:1-7
Isaïes 5:1-7 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ara vull cantar per al meu estimat un càntic del meu amic sobre la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un fèrtil tossal. La va cavar, la va netejar de pedres i va plantar-hi ceps escollits. Enmig hi va construir una torre, i també va fer-hi un cub. Esperava que produís bon raïm, però va donar raïm agre. Doncs bé, veïns de Jerusalem i homes de Judà, us prego que judiqueu entre jo i la meva vinya. Què més podia fer per la meva vinya? Què hi ha que no hagi fet? Per què, si n’esperava bon raïm, m’ha donat raïm agre? Ara, doncs, us diré el que faré amb la meva vinya: li trauré la tanca i servirà de pasturatge; li ensorraré la paret i serà trepitjada. La deixaré abandonada; no serà espor-gada ni cavada; hi creixeran cards i esbarzers. A més, manaré als núvols que no hi deixin caure pluja. En realitat, la vinya del Senyor Tot-poderós és la casa d’Israel, i els homes de Judà són el seu plançó preferit. Ell n’esperava respecte per la llei, i només hi troba homicidis; n’esperava rectitud, i només hi sent clams de dolor.
Isaïes 5:1-7 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi. La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.