Isaïes 49:13-16
Isaïes 49:13-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits! Però Sió digué: El Senyor m’ha abandonat, el meu Senyor s’ha oblidat de mi. ¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu! Mira, et tinc gravada als palmells de les mans, les teves muralles són sempre davant meu.
Isaïes 49:13-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra; muntanyes, esclateu en crits de goig, perquè el Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.