Isaïes 49
49
El servent del Senyor#x
(cant segon)
1Escolteu els qui viviu lluny,
a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!#x
Abans de néixer,
el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.#x
2Ha fet dels meus llavis
una espasa tallant,
m’amaga a l’ombra de la seva mà.
M’ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.#x
3M’ha dit: «Ets el meu servent;#x
en tu, Israel,
faig resplendir la meva glòria.»
4Jo pensava: «M’he cansat en va,
he consumit per no res
les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans
la meva causa,
el meu Déu m’ha guardat
la recompensa.
5Ara ha parlat el Senyor,
ell que m’ha format
des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell
el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;#x
el meu Déu és la meva força.
6M’ha dit: «És massa poc
que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo t’he fet llum de les nacions#x
perquè portis la meva salvació#x
d’un cap a l’altre de la terra.»#x
Retorn dels deportats
7Això diu el Senyor,
el Redemptor i Sant d’Israel,
al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,
al servent dels opressors:
«Els reis, en veure’t, s’aixecaran,
els governants
es prosternaran davant teu
per respecte al Senyor, que és fidel,
al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
8Això diu el Senyor:
«T’he escoltat a l’hora favorable,
t’he ajudat el dia de la salvació.#x
T’he reservat i et destino
a ser aliança del poble,#x
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
9a dir als empresonats:
“Veniu a fora”,
i als qui viuen a la fosca:
“Sortiu a la llum.”
Pasturaran per tots els camins
i trobaran pastures en tots els rasos;
10no passaran fam ni set,
no els farà mal
el sol ni la xardor,#x
perquè els guiarà
el qui se’n compadeix
i els conduirà
a les fonts d’aigua.#x
11Convertiré les muntanyes en camins,
quedaran anivellades les meves rutes.#x
12Mireu com arriben de lluny!
Uns vénen del nord i de ponent;#x
altres, de les fronteres d’Etiòpia.»#x
13Cel, clama amb entusiasme;
celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.#x
El Senyor, una mare per al poble
14Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,
el meu Déu s’ha oblidat de mi.»#x
15El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare
del seu infantó,
pot deixar d’estimar
el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l’oblidés,
jo mai no t’oblidaria.#x
16Et duc gravada
a les palmes de les mans,
tinc sempre presents els teus murs.
17»Els qui ara et construeixen
s’afanyen més
que els teus destructors;
ja són lluny els qui et devastaven.
18Alça els ulls i mira al teu voltant:
tots aquests s’apleguen
per venir cap a tu.#x
Jo, el Senyor, ho afirmo,
tan cert com visc:
Ells seran l’ornament dels teus vestits,
i tu te’n guarniràs com una núvia.#x
19Eres tota ruïna i desolació,
un país devastat,
però ara ja ets massa estreta
per a encabir tots els teus habitants;
ja s’han allunyat
els qui t’havien destruït.
20Aviat sentiràs el que et diuen
els fills que donaves per perduts:
“No hi cabem! Fes-nos lloc,
que puguem habitar-hi.”
21Tu pensaràs dintre teu:
“Qui m’ha infantat tots aquests fills?
Si jo no en tenia, estèril com era,
i vivia deportada, lluny del país!
Aquests, doncs, qui els ha pujat?
Si jo havia quedat sense ningú!
D’on han sortit tots aquests?”»#x
22Això diu el Senyor Déu:
«Amb la mà faré senyal a les nacions,
aixecaré el meu estendard
als ulls dels pobles,
i portaran en braços els teus fills,#x
i les teves filles a l’espatlla.
23Tindràs reis per mainaders,
les princeses et faran de dides.#x
Es prosternaran al teu davant
i lleparan la pols dels teus peus.
Llavors sabràs que jo sóc el Senyor
i que no queden decebuts
els qui confien en mi.
24Qui pot prendre el botí
a un bon guerrer?
Quin captiu pot escapar-se
d’un home fort?
25Doncs això et diu el Senyor:
Al bon guerrer li prendran el captiu,
l’home fort perdrà el seu botí.#x
Jo mateix et defensaré
contra els teus adversaris
i salvaré els teus fills.
26Forçaré els teus opressors
a devorar-se entre ells
i a embriagar-se
de la seva pròpia sang#x
com qui s’embriaga de vi novell.
Llavors tothom sabrà
que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,
sabran que t’allibera
el Poderós de Jacob.»#x
S'ha seleccionat:
Isaïes 49: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso