Isaïes 41:1-10
Isaïes 41:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dóna tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. Ell persegueix les nacions i avança segur per camins que mai no havia trepitjat. Qui ha realitzat aquestes gestes? El qui anuncia el futur des del principi. Jo, el Senyor, sóc el primer, i seré present fins a la fi. Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien; s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.» Cadascú ajuda el company i li diu: «Treballa ferm!» L’escultor anima el fonedor, el qui poleix metall encoratja el qui forja. I diuen de la soldadura: «Bona feina!» Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti. «Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat.” No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
Isaïes 41:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions pren-guin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici. Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca. Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat. Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps. Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tre-molaren. S’acosten, ja vénen! L’un ajuda a l’altre i diu al seu com-pany: “Aguanta!” Així l’artesà anima el fonedor; l’es-cultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui. Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic; tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”, no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.