ISAÏES 41:1-10

Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions pren-guin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici. Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca. Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat. Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps. Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tre-molaren. S’acosten, ja vénen! L’un ajuda a l’altre i diu al seu com-pany: “Aguanta!” Així l’artesà anima el fonedor; l’es-cultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui. Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic; tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”, no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.