Isaïes 40:1-11

Comparteix

Isaïes 40:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servi-tud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats. Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu. Totes les valls seran terraplenades, i totes les muntanyes i els turons, abai-xats; el terreny escabrós serà anivellat, i les cingleres, aplanades. Llavors es manifestarà la glòria del Senyor i totes les criatures la veuran alhora, ja que el Senyor mateix ha parlat.” Una veu diu: “Pregona!” I una altra respon: “Què he de pregonar?” “Que tota criatura és herba, i tota la seva vigoria, com la flor del camp; l’herba s’asseca i la flor es marceix, quan l’alè del Senyor hi passa pel da-munt; ben cert que el poble és herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre. Puja a una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça amb força la teva veu, tu que portes bones noves a Jerusalem; crida sense por, digues a les ciutats de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu!” Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució. Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”

Isaïes 40:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.» Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, amb la força del seu braç domina tota cosa. L’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.»