ISAÏES 40:1-11

Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servi-tud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats. Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu. Totes les valls seran terraplenades, i totes les muntanyes i els turons, abai-xats; el terreny escabrós serà anivellat, i les cingleres, aplanades. Llavors es manifestarà la glòria del Senyor i totes les criatures la veuran alhora, ja que el Senyor mateix ha parlat.” Una veu diu: “Pregona!” I una altra respon: “Què he de pregonar?” “Que tota criatura és herba, i tota la seva vigoria, com la flor del camp; l’herba s’asseca i la flor es marceix, quan l’alè del Senyor hi passa pel da-munt; ben cert que el poble és herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre. Puja a una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça amb força la teva veu, tu que portes bones noves a Jerusalem; crida sense por, digues a les ciutats de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu!” Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució. Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”