Isaïes 26:1-11
Isaïes 26:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquell dia cantaran aquest càntic, a la terra de Judà: “Te-nim una ciutat fortificada, les seves mu-ralles i baluards ens donen seguretat. Obriu les portes perquè entri la nació justa, que guarda la fidelitat! Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu. Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna. Ell ha doblegat els qui viuen a les altures, ha abatut la ciutat encimbellada, l’ha humiliat fins a terra, l’ha ensorrat a la pols. Els peus l’aixafaran, els peus del des-valgut, els passos del pobre.” El camí del just és rectitud; tu, que ets recte, fas planer el camí del just. Sí, en el camí dels teus judicis t’espe-rem, Senyor; el teu nom i la teva memò-ria són el desig de la nostra ànima. T’he desitjat a la nit amb tota l’ànima; i el meu esperit, dintre meu, et busca de matinada. Perquè així que els teus ju-dicis arriben a la terra, els habitants del món aprenen justícia. Encara que es concedeixi gràcia al malvat, no aprendrà justícia; en un país de rectitud cometrà iniquitat, i no aca-tarà la majestat del Senyor. La teva mà està alçada, Senyor, i ells no la veuen; però veuran, avergonyits, el zel que tens pel teu poble; i el foc devorarà els teus adversaris.
Isaïes 26:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquell dia, en el país de Judàcantaran aquest càntic: «Tenim una ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven. Obriu les seves portes i hi entrarà un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor. El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna. Ell abat els qui habiten dalt als cims, arrasa la ciutat inaccessible, l’arrasa fins a terra, l’ajeu a la pols. Els peus dels pobres la trepitgen, els febles hi passen pel damunt.» El just troba un camí pla: li fas planera la ruta. Seguir el camí de les teves decisions ens dóna esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos. Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor. Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.