ISAÏES 26:1-11

Aquell dia cantaran aquest càntic, a la terra de Judà: “Te-nim una ciutat fortificada, les seves mu-ralles i baluards ens donen seguretat. Obriu les portes perquè entri la nació justa, que guarda la fidelitat! Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu. Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna. Ell ha doblegat els qui viuen a les altures, ha abatut la ciutat encimbellada, l’ha humiliat fins a terra, l’ha ensorrat a la pols. Els peus l’aixafaran, els peus del des-valgut, els passos del pobre.” El camí del just és rectitud; tu, que ets recte, fas planer el camí del just. Sí, en el camí dels teus judicis t’espe-rem, Senyor; el teu nom i la teva memò-ria són el desig de la nostra ànima. T’he desitjat a la nit amb tota l’ànima; i el meu esperit, dintre meu, et busca de matinada. Perquè així que els teus ju-dicis arriben a la terra, els habitants del món aprenen justícia. Encara que es concedeixi gràcia al malvat, no aprendrà justícia; en un país de rectitud cometrà iniquitat, i no aca-tarà la majestat del Senyor. La teva mà està alçada, Senyor, i ells no la veuen; però veuran, avergonyits, el zel que tens pel teu poble; i el foc devorarà els teus adversaris.