Hebreus 10:1-18

Comparteix

Hebreus 10:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis. Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recan-ça pel pecat, ¿no haurien deixat ja d’o-ferir-los? En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any, perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats. Per això en entrar al món diu: “No vols sacrificis ni ofrenes, però m’has format un cos; no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat. Aleshores he dit: Mira, sóc aquí –com hi ha escrit de mi en el començ del llibre–, per complir, oh Déu, la teva voluntat.” Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana. Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc. I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofe-reix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats, ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus. Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant. També l’Esperit Sant ens ho certifi-ca, després d’haver dit: “Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment, i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.” Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat.

Hebreus 10:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat . Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat . Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut ; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat . Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus . Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior . I afegeix: No em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes. Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.