HEBREUS 10:1-18

Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis. Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recan-ça pel pecat, ¿no haurien deixat ja d’o-ferir-los? En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any, perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats. Per això en entrar al món diu: “No vols sacrificis ni ofrenes, però m’has format un cos; no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat. Aleshores he dit: Mira, sóc aquí –com hi ha escrit de mi en el començ del llibre–, per complir, oh Déu, la teva voluntat.” Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana. Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc. I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofe-reix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats, ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus. Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant. També l’Esperit Sant ens ho certifi-ca, després d’haver dit: “Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment, i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.” Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat.