Gènesi 41:15-45
Gènesi 41:15-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El faraó digué a Josep: “He tingut un somni i no hi ha ningú que el pugui interpretar; però he sentit dir de tu que només escoltant-lo ja el pots inter-pretar.” Josep va contestar al faraó: “No depèn de mi; és Déu qui donarà al faraó una resposta adient.” Llavors el faraó explicà a Josep: “En el meu somni, em trobava dret a la vora del riu. En aquestes que set vaques de molt bon aspecte i bones carns van pujar del riu i es van posar a pasturar entre els joncs. Però darrere d’elles van pujar set altres vaques, miserables, d’aspecte de-sagradable i magres de carns, com mai no n’he vistes de tan lletges en tota la terra d’Egipte. Les vaques magres i lletges devora-ven les set primeres vaques, les grasses. Un cop dins el seu ventre, no es notava gens que hi fossin, perquè el seu aspecte seguia tan lleig com abans. Llavors em vaig despertar. Altra volta vaig veure, en un somni, set espigues atapeïdes i boniques que pujaven d’una mateixa tija. Però unes altres set espigues seques, esquifides i ressecades pel vent de lle-vant, brotaven darrere d’elles. I les espigues esquifides devoraven les set espigues ufanes. Ho he explicat als mags, però no n’hi ha cap que m’ho sàpiga interpretar.” Llavors Josep va contestar al faraó: “El somni del faraó és un de sol: Déu fa saber al faraó el que es proposa fer. Les set vaques boniques signifiquen set anys, i les espigues ufanoses signi-fiques set anys: es tracta d’un sol somni. Les set vaques magres i lletges que pujaven darrere d’aquelles signifiquen set anys, igual com les set espigues es-quifides i ressecades; vol dir que hi haurà set anys de fam. Tal com he dit al faraó, Déu li ha fet saber el que es proposa fer. Vénen set anys d’una gran abundor per a tota la terra d’Egipte, però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran obli-dats, perquè la fam consumirà el país. De l’anterior abundància, no en quedarà al país ni el record, perquè la mi-sèria que la seguirà serà duríssima. El fet que el somni s’hagi repetit dues vegades al faraó, vol dir que el cas és ben decidit per part de Déu, i que Déu no trigarà a complir-lo. Ara, doncs, convé que el faraó bus-qui un home capacitat i assenyat, i que el posi com a regidor del país egipci. Que el faraó procedeixi a situar intendents per tot el territori i que cobri la cinquena part al país d’Egipte durant els set anys d’abundor. Així ells aplegaran tots els queviures d’aquests anys bons que vénen i em-magatzemaran el blat a disposició del faraó a les poblacions i el guardaran. Aquestes provisions serviran de re-serves per al país durant els set anys de fam que vindran sobre la terra d’Egipte, i el país no serà consumit per la fam.” El consell va plaure al faraó i a tots els seus ministres, i el faraó digué als seus ministres: “Que potser trobarem un altre home com aquest, que tingui en ell l’esperit de Déu?” Llavors el faraó digué a Josep: “Atès que Déu t’ha fet conèixer tot això, és que no hi ha ningú tan intel·ligent i assenyat com tu. De manera que tu dirigiràs la meva casa i tot el meu poble obeirà les teves ordres; només en el tron seré jo més gran que tu.” A més, el faraó digué a Josep: “Mira, t’investeixo com a regent de tot el país d’Egipte.” El faraó es tragué el segell de la seva mà i el va posar a la mà de Josep, el féu vestir amb roba de lli fi i li va posar el collar d’or al coll. El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: “Atenció!” Així el constituí regent de tot el país d’Egipte. El faraó digué a Josep: “Jo, el faraó, declaro: Sense el teu permís, ningú no aixecarà la mà o el peu en tot el país d’Egipte.” El faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Panèah i li donà per muller Assenat, la filla de Potifera, sacerdot d’On. I així va sortir Josep al front del país egipci.
Gènesi 41:15-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquest li digué: – He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo. Josep respongué al faraó: – No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. El faraó va explicar a Josep: – Somiava que em trobava a la vora del Nil. Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat. »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses. »He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar. Josep va dir al faraó: – Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam. El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep. El faraó els va dir: – Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell? Llavors el faraó va dir a Josep: – Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu. I va afegir: – Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte. El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or. El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte. El faraó digué encara a Josep: – Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment. El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.