GÈNESI 41
41
Els somnis del faraó
1Succeí que, al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni en el qual es trobava dret a la vora del riu.
2En aquestes que del riu pujaven set vaques de molt bon aspecte i bones carns que es van posar a pasturar entre els joncs.
3Però, darrere d’elles, set altres vaques, d’aspecte desagradable i magres de carns, pujaven del riu i es posaven da-vant les altres vaques a la vora del riu.
4I les vaques d’aspecte desagradable i magres de carns devoraven les set vaques de bon aspecte i bones de carns. Llavors el faraó es va despertar.
5Va tornar a adormir-se i tingué un altre somni: hi havia set espigues que pujaven d’una mateixa tija, atapeïdes i plenes;
6però unes altres set espigues, esqui-fides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’aquelles.
7I les espigues esquifides i ressecades devoraven les atapeïdes i plenes. Lla-vors el faraó es va despertar, i compren-gué que era un somni.
8Va resultar que, al matí, es trobava contorbat d’esperit i va fer cridar tots els intèrprets de somnis i tots els mags que hi havia a l’Egipte, i els va explicar el que havia somniat, però ni hi hagué ningú que en pogués donar una interpretació.
9Aleshores el coper major va parlar al faraó i li digué: “Avui em ve a la me-mòria el meu mal comportament.
10El faraó s’havia enutjat amb els seus servidors i m’havia arrestat a la casa del cap dels guardes, a mi i al flequer major.
11Una nit, ell i jo vam tenir cadascun un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit.
12Allí, amb nosaltres, hi havia un xicot hebreu que feia d’assistent del cap dels guardes. Li vam explicar els nostres somnis i ell ens els va interpretar, donant a cada un el seu significat concret.
13Tal com ho va interpretar, així va succeir: a mi el faraó em va restituir en el meu càrrec, i a ell el va penjar.”
14Llavors el faraó va enviar a buscar Josep, i el van treure de seguida de la presó. Es va afaitar i es va canviar de roba i comparegué davant el faraó.
15El faraó digué a Josep: “He tingut un somni i no hi ha ningú que el pugui interpretar; però he sentit dir de tu que només escoltant-lo ja el pots inter-pretar.”
16Josep va contestar al faraó: “No depèn de mi; és Déu qui donarà al faraó una resposta adient.”
17Llavors el faraó explicà a Josep: “En el meu somni, em trobava dret a la vora del riu.
18En aquestes que set vaques de molt bon aspecte i bones carns van pujar del riu i es van posar a pasturar entre els joncs.
19Però darrere d’elles van pujar set altres vaques, miserables, d’aspecte de-sagradable i magres de carns, com mai no n’he vistes de tan lletges en tota la terra d’Egipte.
20Les vaques magres i lletges devora-ven les set primeres vaques, les grasses.
21Un cop dins el seu ventre, no es notava gens que hi fossin, perquè el seu aspecte seguia tan lleig com abans. Llavors em vaig despertar.
22Altra volta vaig veure, en un somni, set espigues atapeïdes i boniques que pujaven d’una mateixa tija.
23Però unes altres set espigues seques, esquifides i ressecades pel vent de lle-vant, brotaven darrere d’elles.
24I les espigues esquifides devoraven les set espigues ufanes. Ho he explicat als mags, però no n’hi ha cap que m’ho sàpiga interpretar.”
25Llavors Josep va contestar al faraó: “El somni del faraó és un de sol: Déu fa saber al faraó el que es proposa fer.
26Les set vaques boniques signifiquen set anys, i les espigues ufanoses signi-fiques set anys: es tracta d’un sol somni.
27Les set vaques magres i lletges que pujaven darrere d’aquelles signifiquen set anys, igual com les set espigues es-quifides i ressecades; vol dir que hi haurà set anys de fam.
28Tal com he dit al faraó, Déu li ha fet saber el que es proposa fer.
29Vénen set anys d’una gran abundor per a tota la terra d’Egipte,
30però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran obli-dats, perquè la fam consumirà el país.
31De l’anterior abundància, no en quedarà al país ni el record, perquè la mi-sèria que la seguirà serà duríssima.
32El fet que el somni s’hagi repetit dues vegades al faraó, vol dir que el cas és ben decidit per part de Déu, i que Déu no trigarà a complir-lo.
33Ara, doncs, convé que el faraó bus-qui un home capacitat i assenyat, i que el posi com a regidor del país egipci.
34Que el faraó procedeixi a situar intendents per tot el territori i que cobri la cinquena part al país d’Egipte durant els set anys d’abundor.
35Així ells aplegaran tots els queviures d’aquests anys bons que vénen i em-magatzemaran el blat a disposició del faraó a les poblacions i el guardaran.
36Aquestes provisions serviran de re-serves per al país durant els set anys de fam que vindran sobre la terra d’Egipte, i el país no serà consumit per la fam.”
Josep és constituït governador
37El consell va plaure al faraó i a tots els seus ministres,
38i el faraó digué als seus ministres: “Que potser trobarem un altre home com aquest, que tingui en ell l’esperit de Déu?”
39Llavors el faraó digué a Josep: “Atès que Déu t’ha fet conèixer tot això, és que no hi ha ningú tan intel·ligent i assenyat com tu.
40De manera que tu dirigiràs la meva casa i tot el meu poble obeirà les teves ordres; només en el tron seré jo més gran que tu.”
41A més, el faraó digué a Josep: “Mira, t’investeixo com a regent de tot el país d’Egipte.”
42El faraó es tragué el segell de la seva mà i el va posar a la mà de Josep, el féu vestir amb roba de lli fi i li va posar el collar d’or al coll.
43El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: “Atenció!” Així el constituí regent de tot el país d’Egipte.
44El faraó digué a Josep: “Jo, el faraó, declaro: Sense el teu permís, ningú no aixecarà la mà o el peu en tot el país d’Egipte.”
45El faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Panèah i li donà per muller Assenat, la filla de Potifera, sacerdot d’On. I així va sortir Josep al front del país egipci.
46Josep tenia trenta anys quan va com-parèixer davant el faraó, rei de l’Egipte, i va deixar la cort per recórrer tot el país.
47Durant set anys d’abundor, la terra va produir grans collites,
48i ell va fer provisió de tots els queviures dels set anys en què hi hagué abundor al país d’Egipte i va aplegar en cada població les collites dels camps del voltant, emmagatzemant-hi els queviures.
49Josep va recollir el blat com la sorra de la mar; una tal quantitat que fins ha-gueren de renunciar de fer-ne el compte, perquè no es podia mesurar.
La família de Josep
50Abans que sobrevinguessin els anys de la fam, nasqueren a Josep dos fills que li va infantar Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On.
51Josep va posar el nom de Manassès al primogènit, perquè deia: “Déu m’ha fet oblidar totes les meves angúnies i fins la meva casa paterna.”
52Al segon, li va posar de nom Efraïm, perquè deia: “Déu m’ha fet fecund a la terra de la meva dissort.”
Els set anys de fam
53Els set anys d’abundor que hi hagué a l’Egipte es van acabar,
54i van començar a venir els set anys de fam que va predir Josep. La fam s’es-tengué per tots els pobles, mentre que en tot el país d’Egipte no hi mancava el pa.
55La fam també va arribar al país d’Egipte, i el poble reclamava a crits els aliments al faraó. Llavors el faraó digué a tots els egipcis: “Aneu a Josep i feu tot el que us digui.”
56La fam es va estendre arreu de la terra. Aleshores Josep va obrir tots els graners i va posar el blat a l’abast de tots els egipcis, perquè la fam s’havia agreu-jat per tota la terra d’Egipte.
57També d’arreu del món venien a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els països.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 41: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya