Gènesi 22:1-12
Gènesi 22:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: – Abraham! Ell li va respondre: – Aquí em tens. Déu li va dir: – Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. Llavors va dir als mossos: – Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem. Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, Isaac digué al seu pare: – Escolta, pare. Abraham va respondre: – Què vols, fill meu? Li diu Isaac: – Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és? Abraham li respon: – Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts. Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: – Abraham, Abraham! Ell li va respondre: – Aquí em tens. L’àngel li va dir: – No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
Gènesi 22:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!” I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.” Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va es-tellar la llenya per a l’holocaust, i em-prengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat. El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny. Llavors digué als seus mossos: “Que-deu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i torna-rem aquí, amb vosaltres.” Abraham va agafar la llenya de l’holo-caust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts. Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué : “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?” Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats. Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.” L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.”